Aquests dies en que com sempre que hi ha un succés important fem un master sobre el tema gràcies als qui opinen als mitjans, s'ha constatat quan diferent es l'actitud de gran part de la gent de l’esquerra vers el succés, segons sigui la orientació política del protagonista, Ho dic perquè tot hi estar-hi en el seu dret, sorprèn que només es mouen en mobilitzacions massives si els actors de la comtessa són els Estats Units o el seu apèndix Israel.
No recordo mobilitzacions importants de l’esquerra pel genocidi de Txetxenia, o per protestar sobre la falta de llibertats a Cuba, o el drama sagnant del Darfur, o el del Coltan al Congo, o l’inacabable sagnia de Sierra Leone. Tots aquests conflictes que pertanyen a les guerres oblidades tenen un nexe en comú, ha mort molta més gent en aquests conflictes, i l’altre nexe és que en principi o almenys oficialment no hi intervenen els Estats Units. Hi és clar, jo aquesta esquerra no l’entenc, ni me la crec per més kéfia que es posin al cap o al coll els caps de setmana, simplement em dona la sensació que no són més que efectes secundaris o residuals del seu passat comunista reciclat en altres àmbits però que encara conserva el pòsit de l'anti-americanisme visceral, i aquí hi ha molt maniqueisme i molt fariseisme i un nul interès real per cap dels conflictes, els que els hi interessen i dels quins en passen olímpicament, com si no anés amb ells. I hom diria que d’aquesta postura fora de temps i lloc, molta gent ja se n’ha adonat i ha entès també que no els du enlloc ni ajuda a sol·lucionar cap conflicte.
Ho dic, en el cas que ens ocupa, perquè ja començo a estar fart d'escolar en el cas de Cuba que si hi ha medicines, escolarització, universitaris, etc etc. Escoltin, les farmacies estan buides, ho he vist, i els llicenciats que cobren un sou d'uns 150 pesos de l'estat, treballen la majoria de qualsevol cosa per subsistir pero no en la seva carrera, els edificis a l'Havana cauen a trossos mentre hi malviu gent a dins. Aixó si, tots escolaritzats per a no res....
A Cuba no hi ha miseria, ni es passa gana en el sentit literal de la paraula com pot passar a Haití, pero ni molt menys mengen el que volen, passa almenys a l'Habana vieja, un senyor amb una bicicleta i un cistell llençant (literalment) panets a la porta de les cases com si es trates del diari, i tenen tabac i sucre cada més que els hi dona el govern, però els falta el més elemental, llet, aspirines, compreses, etc, els bolquers són un luxe. Recordo una frase d'un poema:
Ho dic, en el cas que ens ocupa, perquè ja començo a estar fart d'escolar en el cas de Cuba que si hi ha medicines, escolarització, universitaris, etc etc. Escoltin, les farmacies estan buides, ho he vist, i els llicenciats que cobren un sou d'uns 150 pesos de l'estat, treballen la majoria de qualsevol cosa per subsistir pero no en la seva carrera, els edificis a l'Havana cauen a trossos mentre hi malviu gent a dins. Aixó si, tots escolaritzats per a no res....
interior d'una farmacia a l'Havana |
....siendo tantas sus carencias
que hasta carecen de nada.
A tall d'inventari, una anècdota que explicaba ahir Carles Santamaria a el periódico: Arriba un home a casa amb una gallina viva que s'ha trobat, i li diu a la dona: la matem i la cuinem. La dona li respon que no té ni oli ni arrós. ni gas per cuinar-la. L'home resignat deixa anar la gallina, que, entusiasmada surt cantant: ¡Pa lo que sea, Fidel!,¡ Pa lo que sea, Fidel!
-
i
i
Es que es así, FRANCESC.
ResponEliminaRosa, mi sobrina (lo es de mi señora, pero da igual) que da clases en el Clinic y ya empieza a cargarse de años (como todos), iba con un grupo de estudiantes y otros médicos en años alternos a La Habana.
Cierto que la medicina en plan académico estaba bien, cierto, pero la usaban como exportación de las ideas de la Revolución. Angola, Etiopia, Eritrea, Mozambique, Cabo Verde, Sahara, e incluso en un barco que recorría los mares y sacaba las cataratas de los ojos en plan gratuito.
Mi sobrina, insisto, fue, creo, en 4 ocasiones, y en ese período de 8 años no vió ningún cambio, ni en las calles , ni en las personas.
Hacían la "diaria" porque trabajaban para el Estado, y si una cosa se estropeaba, así se quedaba hasta que no afectara a una multitud ingente.
La gente se acostumbró a sisar (robar) y lo hacían impunemente, no a mano armada, allí es imposible, pero si haciendo siempre trampas, o en el peso, o en el cambio o en la sustracción, simplemente porque no les llega para comer con 20/25 pesos al mes que se han de cambiar por convertibles, o sea al dolar.
¿Y que llevaba Rosa a Cuba ?...insulina, si insulina. Y lápices para los niños, y libretas...porque no hay ni lo uno ni lo otro.
Rosa se ha desengañado, y mucho. Hace al menos 6 años que no ha vuelto.
Salut
he enviat uns quants paquets per correu amb aixó que dius, bàsicament medicines bolis, llibretes, etc, roba tambè, hi ha molta gent que ajuda en aquest sentit, sort n'hi ha.
ResponEliminaEl meu amic Carles era un cubá exiliat de primera hora. Cap allá 1.962, va veure clar on anava la revolució i amb molts problemas va conseguir marxar de la illa cap a Estats Units.
ResponEliminaFins als ultims dias de la seva vida va enviar un paquet mensual a la seva familia a la illas. ¿ Que havia dins ?, dons medicaments com aspirinas, antibiotics, gasas, tiritas, sabóns.
Una cosa es la propaganda y el lemas revolucionaris, i altra la crua realitat del dia a dia on no hi ha practicament res de primera necessitat.
A tots aquets admiradors d´en Castro, els enviaba jo a pasar un mes allá a viure en las mateixas condicions que la ciudadania cubana. Sense divisses, sense tarja de crédit, sense móvil, sense res.
I a la tornada, ja em parlariem.
Una abraçada.
home, sense mòbil, no està malament, pero la resta tens raó, altra cosa es viure-hi amb diners,. que tampoc en calen gaires: Vaig tenir una temporada un col·lega informàtic cubà, de Matanzas era, el paio més fropo que mphe tirat a la cara. Va estar poc temps aqui: Sólo trabajar y trabajar, no es bueno, deia, tengo dos mil euros ahorrador y me vuelvo a Cuba con esto viviré una buena temporada sin dar golpe.
ResponEliminaMi amol, pol fabol, que dol mil eulos dan pa mucha sabrosura en el Malecón.
ResponEliminaAssuca ¡