Deia el filòsof Charly Rexach que córrer és de covards, i li dono tota la raó, si hi ha una ximpleria ximple que poden fer els homínids i les homínides és córrer espaordits amunt i avall per no arribar enlloc, esbufegant, vermells com perdigots i fregant l'infart en més d'un cas. A més solen córrer en zones urbanes contaminades que no és precisament el lloc idoni per fer-ho doncs respiren un aire que no és precisament el més adequat per als seus pulmons.
I ara, ximpleria sobre ximpleria resulta que els que corren no són corredors, són Runners, que és exactament el mateix però en anglès, amb aquesta fotesa provinciana de donar nom en anglès a qualsevol activitat física, musical o del que sigui. Fins i tot les botigues especialitzades ja només parlen de runners i les ràdios, diaris o televisions també, ull que no sigui cosa de la normalització lingüística que exclou el castellà i de pas el català.
Mentre que en el món del futbol, ​​el mestre Quim Puyal va fer un encomiable exercici de catalanitzar i fins i tot inventar paraules per substituir expressions anglófilas, a la Fórmula 1 o les motos no ha estat així, sembrades estan d'expressions com: pole position, box, pàdock, pit lane, kers, pit stop, grip... etc, que podrien perfectament ser traduïdes al castellà o al català, però que se segueixen emprant en anglès. També en castellà en el món del futbol s'han adequat les expressions, no així en Fórmula 1 o les motos, o sia que al mateix pas que el català.
Celebrem el Black Friday, el Ciber Monday o Halloween i tenim celebrities, etc etc. tot en anglès, i la majoria de la música que escoltem és en anglès, o sigui que caminem pel mateix camí. No cal preocupar-se doncs per l'estat del català o del castellà, al pas que anem estan condemnats a ser parles merament locals, en un futur, en el llenguatge global, o serem anglòfils o no serem.