Quan feia poc menys de dues hores que Rita Barberá havia mort a l'habitació que ocupava a l'Hotel Villa Real, davant del Congrés, els dirigents del PP es van llançar a una carrera desenfrena per elogiar-la. "Una dona honrada i molt honesta i una gran espanyola. Crec que això és el que li hauria agradat sentir dir a ella mateixa i això és tot el que he de dir", tancava María Dolores de Cospedal, secretària general del partit.
Com si l'obstinació de l'exsenadora per mantenir-se en l'escó i conservar el seu aforament no hagués provocat una autèntica crisi al PP. I com si ella no hagués respost a les amenaces d'expulsió de la cúpula del partit renunciant al seu carnet per conservar el seu seient al Senat encara que l'obligués a passar a les files del Grup Mixt.
La mort de la dirigent política caiguda en desgràcia ha aconseguit reunir tot el partit al seu voltant. L'enuig per la negativa dels diputats de Units Podem a participar en el minut de silenci al Congrés va ajudar al fet que diversos alts càrrecs parlessin de "cacera".
Cinisme i desvergonyiment made in Pp, que en el fons han sospirat alleujats, ja que mai una mort havia estat tan oportuna, per aquest motiu el subconscient els traeix i els surten tantes lloances a la difunta senadora, l'alcaldessa d'Espanya, que - ironias de la vida - en l'únic que l'havia pogut mig enxampar era per 1.000 euros de res, un grapat d'euros, però que segons haguessin anat els esdeveniments podia haver cantat i molt, i no al caloret sinó al corrupcionet, del que el Sr. jutge considera la Banda criminal organitzada del Pp Valencià.