És tan xocant que en un Estat europeu democràtic es detingui un càrrec electe per haver expressat les seves idees en un ple que els que encara creuen en l’esperit democràtic de l’Espanya constitucional s’han afanyat a buscar una explicació per no haver de reconèixer que és un atac flagrant a la llibertat d’expressió. L’argument tranquil·litzador de consciències democràtiques és que Joan Coma no ha sigut detingut per les seves idees, sinó per no haver anat a declarar. I això no és cert. No és cert i fa mal: converteix la víctima en culpable i desvia l’atenció del verdader problema de fons.

Fem memòria: qui va denunciar Joan Coma va ser l’ultradretà Josep Anglada, exlíder de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, que va activar la investigació amb una denúncia a la Guàrdia Civil i es va personar com a acusació particular del cas. La fiscalia ho «va afinar» i es va imputar Coma per presumpta incitació a la sedició, un delicte que, segons el fiscal, el regidor de Vic hauria comès en un ple municipal celebrat l’any 2015 quan va dir que «per fer una truita primer s’han de trencar els ous». 

Josep Anglada dispara i les clavegueres de l’Estat fan la resta, com en una pel·lícula dolenta de policies i lladres: el magistrat Ismael Moreno, expolicia franquista que va saltar a la fama per detenir titellaires, apareix en escena i recull el guant, i guanya punts apuntant-se a la croada judicial de les institucions espanyoles contra càrrecs electes sobiranistes. Anomenem les coses pel seu nom: no s’hauria iniciat cap procediment judicial contra Coma ni hauria sigut cridat a declarar davant del jutge si no hagués defensat el projecte polític de l’independentisme. I és aquí on radica el perquè de tot plegat: que Coma vagi o no vagi a declarar és un tema procedimental menor, el que és greu de veritat és que sigui perseguit per expressar les seves idees, siguin quines siguin. 

Dient que Coma és culpable de la seva pròpia detenció, no només ignorem la causa real de la denúncia, sinó que estem fent el joc a la ultradreta, alhora que cobrim la mala salut democràtica d’un Estat que fa temps que ha perdut la brúixola entre jutjats i tribunals. No oblidem que la justícia que jutjarà Joan Coma va absoldre el seu denunciant, Josep Anglada, d’un delicte d’incitació a l’odi racial per la distribució de 3.000 pamflets xenòfobs en les eleccions municipals del mes de maig del 2007. Víctimes convertides en botxins, i botxins, en víctimes. marinallansana - elperiodico.cat

Dit això, amb raó o sense, amb una acusació que ve de qui ve (Anglada, i el pueril objecte de l'acusació de sedició per dir: «per fer una truita primer s’han de trencar els ous») quan algú rep una citació judicial té l'obligació d'anar a declarar, sigui un polític, un simpled ciutadà o de la CUP, perquè no anar a declarar és un acte de desobediencia que a lo millor anant a declarar, podria ser un acte de reivindicació política, si se sap gestionar.