.

LA COBERTURA DE LES TRAGÈDIES


Un més enrere la majoria de la poblaciò no en sabia res dels accents diacrítics, i de similar manera tampoc en sabia res d'un equip de futbol brasiler de nom Chapecoense, almenys servidor era ignorant d'una cosa i de l'altra. 
A tots els camps de futbol d'Espanya s'ha celebrat el minut de silenci en memòria dels morts en l'accident d'avió que varen patir quan els del Chapecoense anaven a Medellín (Colombia) a jugar la final de la copa Sud americana contra l'Atlètico nacional.
Els accidents aèris d'equips de futbol, agafen una dimensió fins i tot exagerada si els comparem amb els accidents d'avió on només hi moren civils que no van en calça curta; això ja era així abans, quan l'accident del Manchester United l'any 1958, o el Torino l'any 1949. En canvi no va tenir el mateix ressó ni la mateixa cobertura mediática l'accident aèri del 7 de setembre de 2011, on un total de 36 dels 37 integrants de l'equip d'equip rus d'hoquei sobre gel Lokomotiv varen morir a l'estavellar-se l'avió en què viatjaven des Yaroslavl a Minsk. L'aparell Yak-42 (un model amb un llarg historial d'accidents fatals) va esclatar en flames i part del seu fuselatge va caure al riu Volga. Varen sobreviure només un dels jugadors i un dels vuit tripulants.
La cobertura que es dona a les tragedies és estranya i no sempre equitativa, per exemple: mireu que desapareixen noies a Espanya sovint, pero cap d'elles ha estat mereixedora de l'atenció mediàtica que li ha donat els diaris i sobretot alguna televisió en concret a la desapareguda Diana Quer.

Llegeixo que han decidir donar el títol de campió de la copa Sud Americana al Chapecoense, a tìtol pòstum s'enten; doncs no ho trobo just, homenatges els que vulguin i considerin oportuns, encara que siguin sobredimensionats, però d'ací a donar-els-hi el títol, hi ha una eternitat, la mateixa eternitat que han aconseguit a desgrat seu i sense voler-ho els jugadors del Chapecoense. Dic aixó perquè als camps de futbol nomès es ret homenatge als jugadors de l'equip brasiler, o a l'equip en el seu conjunt, pero no a la tripulació de l'aparell que tambè va morir en l'accident.

4 comentaris:

  1. Es un accidente extraño.
    Iba corto de keroseno, no cargó más del que quiso y era copoprietario de la linea.
    Se carga el de la rura, más media hora más de vuelo, más un 5% más de ese total a volar a 1.400 pies (no es lo mismo volar a 1.4000 que a 9.000, a más altura menor gasto de combustible por menor densidad de oxígeno)
    No entiendo nada.

    ResponElimina
  2. es un accident tercermundista, com bastants d'aeris en passen massa sovint, amb companyies que ni tan sols poden volar a Europa o als EUA per no reunir el mínim de garanties de seguretat. De totes maneres la cobertura de la noticia ha estat desmesurada.

    ResponElimina
  3. Coincideixo, es una accident producte de la miseria i de una forma barruera de treballar.

    I no només la responsabilitat es del pilot i propietari de la linea, també las autoritats aeroportuarias van donar el vist i plau a un plá de vol disparatat i amb anomalías.

    Ho dic perque en el plá de vol, el pilot té que especificar el consúm estimat de combustible i la cantitat d´aquet que carregará el avió al enlairar-se.

    També el mal gust de batejar la linia amb aquet nom : Lamia. Las lamias eran uns essers mitológics que seduian i devoraban als homes.

    Salutacions.

    ResponElimina
  4. no crec que quan varen posar el nom a la companyia sabessin aixó de las lamias.

    ResponElimina