La retòrica de l’anomenada ‘operació diàleg’ del vell nou govern de Mariano Rajoy topa amb la realitat i és desmentida per les decisions que ha pres i que continua prenent l’executiu del Pp. Una bona mostra la tenim en tot el que va passar abans d'ahir entre el Parlament de Catalunya, el congrés espanyol i els despatxos de la Moncloa: Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i Xavier García Albiol van dir, cadascú a la seva manera, que calia obrir una nova etapa de diàleg amb les institucions catalanes, mentre el nou delegat del govern espanyol a Catalunya deia que ja estudiaven d’impugnar el pressupost de la Generalitat per la disposició addicional que parla del referèndum i Cristóbal Montoro copiava l’impost sobre les begudes ensucrades perquè el govern català no el pogués recaptar.
Soraya Sáenz de Santamaría emplaçava el govern català a encarar una nova etapa ‘de diàleg’, deixant de banda ‘la línia vermella del referèndum tant sí com no’. Ho deia responent una pregunta del portaveu del PDECat al congrés, Francesc Homs: ‘No és que el govern vulgui dialogar o no, és que això [el referèndum] no ens pertany i és del conjunt dels espanyols que van votar una constitució’, deia Sáenz. Homs li recordava que feia quatre dies que la majoria del congrés, amb vots de PP, PSOE i Ciutadans, havia votat a porta tancada en favor de suprimir-li la immunitat perquè pogués ser processat pel 9-N. Tota una mostra de canvi de tarannà i de disposició al diàleg, apuntava irònicament Homs.

Gens sospitós con sóc de simpatitzar o enfatitzar amb el moviment independentista, gosaria afirmar que tota aquesta operació del diàleg, no és més que una operació de maquillatge de cara a la galeria per presentar als independentistes com als dolents de la pel·lícula, els que no volen parlar amb el Govern, malgrat la seva bona voluntat de dialogar., etc, etc. És una jugada que de moment els hi està sortint bé als del Govern, malgrat la voluntat real que tenen de dialogar és nul·la, que ningú s'enganyi ni es deixi entabanar, com quan Jose Mari Aznar era amic nostre i recitaba a l'obaia dels mots. 

Aquí l'ùnic que hi ha és guerra bruta, sense concessions, disfressada o mal disimulada sota la pell d'un bé al que se li veuen les potes del llop i a més fa olor de sofre, de ranci sofre. Mentre, va passant el temps, diuen els de la CUP que potser s'hauria d'adelantar el referendum o consulta, conscients que se'ls està passant l'arros, la intenció de vot favorable al si, baixa dia a dia, o es que potser els 500.000 vehícles que han abandonat la ciutat amb motiu del pont porten a dins favorables al SI?, pocs, ja us ho dic jo. Potser faran la consulta, potser, al novembre de l'any vinent o abans, però ja saben que l'han perdut abans de començar, i a Madrid també, potser per això els hi estan guanyant la comtessa de la comunicació.