.

PANS CREATIUS


La indñustria editorial és la sostenidora de les tendències: els llibres apuntalen les insinuacions. Fa uns anys van esgrunar el pa, després es van tornar verds amb els sucs. Atenció: és el torn del vi natural. Aviat ens ofegarem en efluvis de sidra. Per això m’atrau el volum que firmen el forner Daniel Jordà i el divulgador Òscar Gómez (Starbase); no respon a la moda, sinó al gust, i la passió: 'Love is in the bread'. Segueix la filosofia de Dani i el seu obrador, Panes Creativos, o dit d’una altra manera: llevat+imaginació. Pans de yuzu, remolatxa, cacauet, sègol, ¡de síndria! (a la foto). Si estàs fart de la panificadora del Lidl, fes un pas endavant. elperiodico.cat 'ñ' inclosa.



Si Ferran Adrià ha fet molt de mal a la cuina tradicional, ara apareixen alguns innovadors que volen fer el mateix amb el pa, quan l'ùnic del que estariem parlant és de fer bo pa, sense tants aldarulls innecessaris. El pa compleix i està creat per complir quatre funcions fonamentals:  

1.- Acompanyar al menjar.

2.- Amb oli si acompanya l'ingesta de pernil o embotit ibéric.

3.- Sucat amb tomàquet, per entrepans

4.- Torrat, amb oli i sal, o fregat amb all (si no heu de veure a ningú)

Podriem acceptar les variants de pa amb xocolata (per berenar) i amb vi i sucre versió vintage o posguerra.

Tot aquest intent de Pans creatius, d'intentar fer amb el pa el que Ferran Adrià va fer amb la cuina, és una altre història que poc té a veure amb el pa que consumim la majoria de mortals, possiblement perquè aquests personatges amb tota la bona intenciò del món, el que estan fent no és pa, és una altra cosa, potser perquè no són capaços de fer un bon pa normal i corrent, a banda que el de la panificadora de Lidl no es diferencia molt del pa de la majoria de forners o el que puguin fer ells, aquest és el problema. Fer un bon pa, és molt difícil, molt, per això costa tant de trobar, i com s'en consumeix molt, s'ha de triar entre qualitat i quantitat, ah! i el pa d'ara diguin el que diguin, és molt millor que el d'abans, i més sa.

Hi ha a més un problema de producció, abans un forner tradicional fabricaba set o vuit productes que tenia venuts per endavant, ara aquests set o vuit s'han triplicat, fabrica molts productes i no tots es venen, vol dir que té sobres i per tant pèrdues.  Vol dir tambè que incorporar nous productes complicats d'elaborar i de venda escasa és més feina, més sobres i més pèrdues. 
 

4 comentaris:

  1. Has posat el dit a la nafra : la panificadora del Lidl o cualsevol altre industrial.

    Com consumidors, la gent del meu barri s´ha tornat indolent. S´estimen mes el pá pre-cuit de la botiga del pakistanés que el dels forns clássics ( han tancat dos al barri els ultims anys ).

    L´excusa : está calent i recent fet. I jo els dic que la m.... també está calenta just acabada de fer.

    Conclusió : tinc que donar un bon passeig fins trobar un forn classic decent.

    Una abraçada, y bon any nou.

    ResponElimina
  2. jjajajajajajaja....
    Aquesta és bona, la del Rodericus.
    Salut
    bon any...

    ResponElimina
  3. bon any Miquel, en Rodericus haurà de caminar molt.

    ResponElimina