Avui comencen les rebaixes!, seria el crit de guerra de fa un any, celebrant que es podrien comprar molts productes a millor preu. Hi hauria la foto als diaris i les imatges a la tele de les senyores i algun senyor fent cua davant la porta d'uns grans magatzems 'per ser el primer o primera' en entrar al meravellós univers de les rebaixes. Peró això és passat, la rapidesa dels canvis ens matisa tant la frase reclam, que ens ha reduït a uns simples membres d'una societat de permanents rebaixes. Què són els outlets sinó la gran aposta per vendre el mateix gènere a preu molt més ajustat encara que sigui de la temporada anterior?, o les rebaixes encobertes en forma de descomptes que hi ha permanentment?.
Les rebaixes és un concepte anacrònic, fruït d'una altra época i que finalment han acabat de tenir el seu sentit. Ens costa cambiar el xip d'un segle a l'altre, i la disolució de les rebaixes n'és un exemple, ha costat però les rebaixes, el concepte de venda en rebaixes està tocant a la seva fi, al segle XXI estem tot l'any de rebaixes, o si voleu d'outlets que fa més fi i cosmopolita i és en anglés, yes.
Ja ho diu el sabater de darrere de casa, que encara et pot cosir o fer un remendu a unes sabates per un parell d'euros: el neoliberalisme té les hores comptades, això ha de cambiar ja, no podem seguir així, i Andorra ja no és el paradís de les compres que era.
El problema, amic, es que al igual que las rebajas tienen las horas contadas porque todo el año estamos inmersos en ellas, los sueldos han ido a la par.
ResponEliminaHan bajado los precios, pero han bajado los salarios, con lo que no ha bajado nada, sino todo lo contrario, dado que la materia básica, que no la prima, como es el agua, el gas, el keroseno y la electricidad han aumentado los precios amoldándose al momento.
Con el afan consumista quien ha perdido ha sido la masa en general, pues compra cosas que no necesita, por repetitivas, con un dinero cada vez más escaso.
A productos oulet, sueldos idems.
i a més s'ha perdut poder adquisitiu, més que obrers ara ja hi ha esclaus assalariats, sense drets laborals de cap mena.
ResponEliminaCoincido con Miquel. Vivimos en una liquidación de saldos permanente. Pero esta vez, los saldos somos nosotros.
ResponEliminaLa manía de comprar a bajo coste, ha acabado en salarios de bajo coste.
Los directivos ganan un 40% mas que al principio de la crisis, y ahora pueden comprar dos obreros por el precio que antes tenia uno.
Un abrazo.
tu ho has dit Rodericus: comprar obrers, no llogar-los
ResponEliminaDiria que anem enrere, en això de "comprar obrers". Eufemisme, perquè el que s'està fent és tornar a l'eclavitut. Però com que no es pot dir...
ResponEliminaOI TANT QUE HO POTS DIR, és així, encara que no es vulgui reconèixer.
ResponElimina