About Me

10/1/17

MODERNITAT LÍQUIDA


La modernitat líquida - com categoria sociològica - és una figura del canvi i de la transitorietat, de la desregularització i liberalització dels mercats. La metàfora de la liquiditat proposada per Baumann intenta també donar conta de la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada pel caràcter transitori i volàtil de les seves relacions. L'amor es fa flotant, sense responsabilitat cap a l'altre, es redueix al vincle sense rostre que ofereix la Web. Surfegem en les ones d'una societat líquida sempre canviant - incerta - i cada vegada més imprevisible, és la decadència de l'Estat del benestar. La modernitat líquida és un temps sense certeses, on els homes que van lluitar durant la il·lustració per obtenir llibertats civils i desfer-se de la tradició, es troben ara amb l'obligació de ser lliures assumint les pors i angoixes existencials que tal llibertat comporta; la cultura laboral de la flexibilitat arruïna la previsió de futur. 












LA MODERNIDAD LÍQUIDA

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. La base es el horror al aburrimiento.
    Y es lo que nos hacen creer los de las modas rápidas. No sabemos estar con nosotros mismos y temeos quedar desfasados y no estar al momento.
    Eso es el adaptarse a lo que hay. Craso error.
    Hoy predomina lo vacuo, lo fatuo y lo veloz. O sea, nada que perdure .

    ResponElimina
  2. En el fons és el de sempre, cal passar de modes fugisseres i anar a la teva, de lo nou triar el que interessa i obviar la resta, i per damunt de tot defugir els cants de sirena de la modernitat que l'ùnic que aconsegueix és adocenar-te, que de fet és el que pretenen i els interessa. Quanta més vacuïtat i superficialitat millor, menys queixes del personal sobre qüestions fonamentals.
    No sé si has vist les imatges sota la neu dels refugiats a Grecia, són terribles i no se que és pitjor a la llarga, si el seu patiment o la nostra indiferència.

    ResponElimina
  3. "Horror vacui", la por al vuit. Desde fá décadas ens abocan a omplir el nostre temps, pero no la nostra ánima.

    No volem tindre principis ni dogmas étics, pero exigim que la nostra societat els tingui.

    Cuan puguen resoldre aquesta contradicció, recuperan individualment una escala de valors, podrem exigir al la societat, als goberns, a las grans empreses, que el tinguin en consideració i els apliquin.

    Mentres tant, a jo... i agua.....

    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Diria que ja hem fet tard Rodericus, l'escala de valors es sota mínims i priva nomès la immediatesa banal, supercicial, instantània.

    ResponElimina