El dia 26 de maig de 2003, un avió ucraïnès de UM-Airlines es va estavellar a Turquia amb 75 persones a bord, entre elles tot el passatge: 62 militars espanyols. Tornaven a casa després d'una missió a l'Afganistan i Kirguizistan de 4 mesos i mig. Ja havien advertit reiteradament als seus cercles pròxims de les lamentables condicions en què viatjaven. El comandant José Manuel Ripollés va remetre a un amic un correu electrònic 4 dies abans de l'accident mostrant la seva preocupació: "Són avions llogats a un grup de pirates aeris, que treballen en condicions límit, la veritat és que només amb veure les rodes i la roba tirada per la cabina et comença a donar taquicàrdia".

 El relat era similar en els diferents escenaris. Famílies compungides en què ens van colar els periodistes, aquest cop per saber les queixes prèvies de les víctimes i la impotència dels seus éssers estimats. Vetlles sense el mort, o aquell enterrament a València en el qual un pare trencat va empènyer el fèretre del seu fill en el nínxol amb una expressió difícil d'oblidar. Ocorre que les víctimes es veuen de forma diferent quan s'assisteix a la seva tragèdia, a la vida que deixen, a la sensació de la fatalitat eludible i és una cosa que s'hauría de saber comunicar.

 Va arribar després el funeral d'Estat a Torrejón de Ardoz. A corre-cuita. Amb presència dels reis i el príncep d'Astúries, i retransmès en directe per les cadenes de televisió d'àmbit nacional. Es va declarar dol oficial, amb les seves banderes a mig pal. I es va lliurar a les famílies uns taüts amb les restes que no sempre corresponien als seus parents. El nyap de les identificacions, per arribar a temps al solemne funeral, ha quedat inscrit en els annals de la ignomínia pàtria, per què ho van fer amb el cul, sense cap respecte ni miraments pels morts, els morts que ells havien matat.

 I va començar un embolic jurídic en què el ministre de Defensa en aquest moment, Federico Trillo, va quedar absolutament exonerat. Fins i tot revalidat. Mariano Rajoy va defensar-lo reiteradament, Trillo va ser diputat per Alacant, i va comentar que les urnes li havien avalat, i posteriorment el varen premiar enviant-lo d'ambaixador a Londres.

 Ara s'ha conegut el dictamen del Consell d'Estat aprovat el 20 d'octubre. Per unanimitat de la Comissió Permanent reconeixen oficialment -per primera vegada i després de 13 anys- la responsabilitat del Ministeri de Defensa en els fets. Afirmen que "l'accident va poder haver-se evitat si els responsables de Defensa haguessin complert amb el seu deure de vetllar per les condicions en què viatjaven els soldats", segons informa El País.

 El Consell d'Estat admet la responsabilitat però no la inculpació, tampoc ara hi ha delicte. Van morir 62 persones, que podrien seguir vives de complir-se les normes. Per cert, ningú va explicar per què es contractaven aquests avions deplorables, disposant l'exèrcit espanyol d'aparells adequats. Les conseqüències de tan grans irregularitats han quedat molt difuses.

 En el procés per les identificacions, va resultar condemnat a tres anys de presó el general mèdic Vicente Navarro i a 18 mesos els comandants sanitaris José Ramón Ramírez i Miguel Ángel Sáez. Per un delicte de falsedat en document oficial en haver adulterat les identificacions de 30 dels 62 militars morts. El general va morir abans de complir condemna i els comandants van ser indultats per Rajoy de la seva inhabilitació que implicava la sortida de l'exèrcit. Tampoc van ingressar a la presó, en ser pena inferior a dos anys. Van pagar la multa de 900 euros.

 A tot això, l'infame de Federico Trillo segueix d'Ambaixador a Londres.