.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


SOLIDARITAT RELATIVA


Quan es parla de la solidaritat dels ciutadans europeus, vers els migrants que tenim tancats en camps de concentració, em venen dubtes raonables sobre aquesta solidaritat de la que tan ens en vantem la majoria. Cert és que hi ha una solidaritat de sofà, o de teclat, fins i tot de contribució econòmica d'estar per casa que no representa massa esforç i tranquil·litza consciències, però quan el migrant arriba a l'àmbit proper, aquesta solidaritat relativa desapareix i dona pas a una hostilitat real i aleshores es quan els solidaris desapareixen o es poden comptar amb els dits de la mà.
Perque sino a Europa cada vegada tenen més exit els Polítics xenòfobs contraris als migrants?, a aquesta gent els vota cada vegada més gent, gent que deu ser solidaria, pero solidaris relatius de cap de setmana des del sofa o un teclat d'ordinador.
Ser solidari, potser seria acollir-los de veritat, físicament, o manifestar-se cada dia davant els nostres governs fins que es decideixin a solucionar aquest greu problema agreujat amb el fred d'aquest hivern més fred. Però això no ho fem, ho deixem per altri i altri no està per la labor.

Una nit vaig somiar que hi havia una marxa cap a Grecia, hi anàven milers de persones de tota classe i condició, hi anàvem per conscienciar als governs de la gravetat de lan situaciò i per ajudar en el que fes falta. Pero nomès era un somni, i ja fa temps que ens varen dir que els somnis somnis són.

1 comentari :

  1. La demostración evidente es la subida al poder de todas las fuerzas de ultra derecha. Incluida la de Gran Bretaña que incluso quiere expulsar a los residentes que tienen trabajo allí.
    Pobres hospitales sin las enfermeras españolas. Ya pue temblar la mierda de la sanidad inglesa.
    Al tiempo.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes