.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


EUROPA ESTÀ AÏLLADA


Ara ja sabem què significa la frase de Theresa May «brexit és brexit». Un adeu total. Un tall net. Un retorn als temps d’aquell cèlebre titular que anunciava: Boira al Canal, el Continent aïllat. La insularitat elevada a màxima categoria política en un temps en què tot està interrelacionat. Ni mercat únic, ni justícia europea, ni res que s’hi assembli. Per contra i a partir d’ara, un tracte de tu a tu entre ells i nosaltres, ho expliquen a elperiodico.cat.

És d’agrair que la primera ministra hagi aclarit la incertesa que regnava al voltant de la sortida del Regne Unit de la UE, però falta una dada fonamental. ¿Quant costarà l’abandonament? Segurament és prematur posar-li una xifra perquè la complexitat és enorme, i encara més quan no hi ha precedent d’una cosa semblant. Però May no pot donar a entendre que no tindrà un cost econòmic quan aquest serà molt pesat per al Regne Unit (i també per a Europa). Ha d’explicar als britànics que no serà gratis ni low cost. Ahir la primera ministra va insistir en el que s’estalviarà el país al no haver de contribuir al pressupost de la UE, obviant que les quotes tornen al Regne Unit en forma de serveis i altres prestacions i que ara haurà de ser Londres el que directament pagui per això perquè, com deia May, brexit és brexit. May dona la sensació que quan es lleva pensa que és Matgaret Thatcher i cap al vespre pensa que és Victoria Beckham.

Quan als britànics i la seva decisió, s'explica l'anècdota que el primer ministre britànic i el seu "chambelán" són a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no ha entès que ho ha perdut tot i nomès són la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lats en la seva decadència es resisteixen a acceptar la realitat, encara que en la cosa aquesta del Brexit, la percepció és que qui mès hi perd és Europa. Els anglesos saben que volen i on volen anar, i Europa no.

2 comentaris :

  1. No tengas prisa. Espera.
    Inglaterra no cultiva un kilo de naranjas, y el petroleo del mar del Norte no le es suficiente para mantener las infraestructuras guerreras de su ejército, que como bien sabes, aún pululan por los mares de la Comolwelt.
    Las cosas no son tan sencillas, y pagarán hasta por los trenes que entran desde Francia por el Canal de la Mancha.
    Y ahora otra. Si lanzan por la borada a todo aquel que consideren foráneo, quedarán pocos autóctonos dispuestos a fregar hospitales, hacer las camas de las residencias, atender los autobuses o vigilar las discotecas. La inflación se les disparará. Al tiempo.
    ¿ Y cuando quieran comprar un coche Land Rover, muy suyo, por cierto, tendrán que pagar un pelín más, porque la materia prima (neumáticos, chapa, pinturas y componentes) les vendrá de afuera....y con aracenles.
    No les será fácil.
    espera...espera.

    ResponElimina
  2. esperaré, a que sientas lo mismo que yo....., com deia el bolero.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes