Ara ja sabem què significa la frase de Theresa May «brexit és brexit». Un adeu total. Un tall net. Un retorn als temps d’aquell cèlebre titular que anunciava: Boira al Canal, el Continent aïllat. La insularitat elevada a màxima categoria política en un temps en què tot està interrelacionat. Ni mercat únic, ni justícia europea, ni res que s’hi assembli. Per contra i a partir d’ara, un tracte de tu a tu entre ells i nosaltres, ho expliquen a elperiodico.cat.

 És d’agrair que la primera ministra hagi aclarit la incertesa que regnava al voltant de la sortida del Regne Unit de la UE, però falta una dada fonamental. ¿Quant costarà l’abandonament? Segurament és prematur posar-li una xifra perquè la complexitat és enorme, i encara més quan no hi ha precedent d’una cosa semblant. Però May no pot donar a entendre que no tindrà un cost econòmic quan aquest serà molt pesat per al Regne Unit (i també per a Europa). Ha d’explicar als britànics que no serà gratis ni low cost. Ahir la primera ministra va insistir en el que s’estalviarà el país al no haver de contribuir al pressupost de la UE, obviant que les quotes tornen al Regne Unit en forma de serveis i altres prestacions i que ara haurà de ser Londres el que directament pagui per això perquè, com deia May, brexit és brexit. May dona la sensació que quan es lleva pensa que és Matgaret Thatcher i cap al vespre pensa que és Victoria Beckham.

Quan als britànics i la seva decisió, s'explica l'anècdota que el primer ministre britànic i el seu "chambelán" són a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no ha entès que ho ha perdut tot i nomès són la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lats en la seva decadència es resisteixen a acceptar la realitat, encara que en la cosa aquesta del Brexit, la percepció és que qui mès hi perd és Europa. Els anglesos saben que volen i on volen anar, i Europa no.