.

CARNAVAL, CARNAVAL....


Poc hi ha més patètic que una rua de Carnaval de les que es fan aqui, a banda del fred que sol fer. Tot es tan forçat, tan fora de lloc que no li trobo el sentit, comparses ridícules que es mouen sense ritme ni gràcia, forçant somriures gelats, sarcàsticament gelats. Aixó del Carnaval com les Festes majors i altres conceptes anacrònics del segle passat poca raó de ser tenen a dia d'avui i més tal i com està tot plegat. Podriem salvar els de tota la vida com a Tenerife i algun altre lloc, i tampoc caldria.
Un Carnaval o  Carnestoltes ranci, anacrònic i fora de lloc i temps. Ni tan sols es trangressor, el que de fet el desqualifica com a Carnaval, que la seva essència és la transgressió, o ho era abans, puig de seguida l'ordre establert li talla les ales. Un ordre establert que és el que ha decidit que hi hagi Carnavals ara i arreu, el mateix ordre establert que abans els prohibía, i els permet però sempre dins de l'ordre que a ells els hi convé.
El Carnaval actual és una simple desfilada de gent disfressada que s'arrossega sense cap pudor pels carrers. Queden només els suposats graciosos de Cadis i les seves xirigotes, una altra rancietat no ja del segle passat, sinó de l'anterior i amb no massa gràcia en general i si molta xabacaneria barroera.
Confesso que no m'he disfressat mai, ni tan sols se m'ha passat pel cap, prou disfressat vaig per la vida per afegir-hi encara més elements de dubte. No entenc perquè la gent es disfressa per aparentar suposo el que no és u oblidar-se de no se què, quan hi ha un demà tossut que l'informa de qui, on és i el que li espera la resta de l'any. 

Potser seria millor despullar-se i mostrar-se tal i com s'ès realment i defugir de falses aparences, però a l'hivern fa molt de fred, fins i tot per l'exhibicionisme.


ja ho mig canta o mig recita en Quimi Portet:


Cap pelat, vestit d'astronauta;
rosa d'abril, micos a la cara.
Un xicot enterra la sardina;
poc que li cal, ja la tenia enterrada.

Carnaval, festa senyalada,
rius de gent, rucs de tota mena.
Carnaval, ja te'l ben regalo,
la resta de l'any, ja fotem prou pena.

Fred i neu, mocs de la canalla,
si se't fa tard, pots anar a dormir a la palla.
Vols sentir la joia de viure,
fes-t'ho mirar que fas pixar de riure.

Carnaval, és temps de mascarades,
la bona gent, s'intoxica a consciència.
Carnaval, vòmits i pixarades,
ja passarà, cal tenir paciència.

*

2 comentaris:

  1. jejejejejejeje
    Por fuera a lo mejor no, pero ¿ y por dentro, no te has disfrazaooo alguna vez ?

    ResponElimina
  2. la disfressa interior és permanent, va incorporada al manual de supervivència.

    ResponElimina