Parlaven aquest matí a la tertulia de Rac 1 amb Jordi Évole del programa de Salvados d'aquest diumenge que tractarà de l'adicció al mòbil. Tots els tertulians es confessàven, Évole inclós, addictes al mòbil, tots? no! per variar i com sempre llaura sol Ernest Folch no hi estaba d'acord i a més ha pronunciat una de les frases mñes desafortunades ¡mque he escoltat en molt de temps: El móbil ens fa més feliços. Una bestiesa així nomès la podia dir Ernest Folch, molt en la seva línia de desbarramenta congénita.
Zigmun Bauman deia sobre la solitud dels que estan connectats:"Els mòbils ajuden a estar connectats als que estan a distància. Els mòbils permeten als quals es connecten... mantenir-se a distància."
el meu primer mòbil - 1995
Menys mal que encara queda gent amb sentit comú, que no es deixa arrossegar per aquesta pressumpta modernitat de les noves tecnologíes. En una junta d'accionistes de telefónica, Cesar Alierta va ensenyar el seu mòbil de l'época del pleistocé: aquest és el meu mòbil, puc trucar, rebre trucades i enviar algun SMS, i ja en tinc prou, i no entenc com tots vostés van amb aquests Smartphone que fan de tot fins i tot trucar i rebre trucades i que ho saben tot de vostés mentre paguen les sucoses tarifes que els hi factura la companyia.
Aquest matí, he sortit amb la bici com sempre si no fa molt de fred, el mòbil el porto a la butxaca, nomès per escoltar la radio (els homínids hem d'estar enganxats a una cosa u altera i jo ho estic a la radio), amb els cascs escolto Rac1 o música, però normalment si no surto amb la bici, no agafo el móbil, com tampoc tinc Whatsapp, no em cal, em vaig comprar un rellotge al mercadillo per 20 euros que fa les vegades de mòbil, per el que és la seva funció, trucar i rebre trucades puntuals i concretes.
Deia en el summum de la bestiesa Ernest Folch que hauria xalat si de jovenet hagués tingut un mòbil per poder xerrar i quedar amb els amics. Marededéu, tota una vida i aquest noi no ha entès rés, i a més no ho sap, i es refugia en Jorge Manrique per acusar als altres de no entendre res. Ja sabem Sr. Folch que qualsevol temps passat fou pitjor, o potser, ara ja no!. Hi ha massa nomofòbics deambulant pel carrer. El mòbil no ens fa més feliços, més aviat ens fa més esclaus d'ell i bastant més idiotes.