"Prou de dir tragèdia i drama: és un crim, propiciat per la indústria de la guerra i la indústria de les fronteres". Així de contundent ha sigut l'impulsor de l'oenagé d'auxili als refugiats Proactiva Open Arms, Òscar Camps.
S'ha dirigit Camps als 16.000 participants en el concert solidari 'Volem acollir' qualificant el Palau Sant Jordi d'"una bombolla". "Nosaltres venim de fora i venim a fer una crida a la consciència, i a la responsabilitat política, a exigir coherència entre el que es diu i el que es fa, a assumir quotes i a complir drets", ha proclamat.
Camps ha denunciat la "indignant passivitat dels governs davant el que passa diàriament i el flagrant incompliment dels tractats internacionals, que no s'entén sense el paper còmplice d'alguns mitjans de comunicació", abans de narrar diverses històries esglaiadores, com la d'una jove que va ser esclavitzada sexualment després d'arribar a Europa i es va rebel·lar desfigurant-se la cara amb una forquilla. "No és una immigrant il·legal, no és una immigrant econòmica, no és una terrorista", ha acabat, abans de cridar a la participació a la manifestació de dissabte que ve. La historia d'aquesta noia és terrible, però n'hi ha moltes com les d'ella.
Camps que no és home de moltes paraules va estar dur i convincent, la seva tasca a Lesbos l'avala. Persones com ell haurien de fer caure cara de vergonya als governants que no fan res per acabar amb aquest crim dels refugiats sirians i d'altres països, encara que com deia Évole els hi posessin ahir una tribuna especial per a ells.
I tancant, el retrobat Sisa amb el seu Qualsevol nit pot sortir el sol, compartint les seves estrofes, que contenen l’eslògan de la campanya, Casa nostra, casa vostra, amb veus joves com les d’Andrea Motis, Ivette Nadal, Clara Peya... Un final fresc, amb un toc de fantasia, per a una llarga nit amb pes i intenció política.
S'ha dirigit Camps als 16.000 participants en el concert solidari 'Volem acollir' qualificant el Palau Sant Jordi d'"una bombolla". "Nosaltres venim de fora i venim a fer una crida a la consciència, i a la responsabilitat política, a exigir coherència entre el que es diu i el que es fa, a assumir quotes i a complir drets", ha proclamat.
Camps ha denunciat la "indignant passivitat dels governs davant el que passa diàriament i el flagrant incompliment dels tractats internacionals, que no s'entén sense el paper còmplice d'alguns mitjans de comunicació", abans de narrar diverses històries esglaiadores, com la d'una jove que va ser esclavitzada sexualment després d'arribar a Europa i es va rebel·lar desfigurant-se la cara amb una forquilla. "No és una immigrant il·legal, no és una immigrant econòmica, no és una terrorista", ha acabat, abans de cridar a la participació a la manifestació de dissabte que ve. La historia d'aquesta noia és terrible, però n'hi ha moltes com les d'ella.
Camps que no és home de moltes paraules va estar dur i convincent, la seva tasca a Lesbos l'avala. Persones com ell haurien de fer caure cara de vergonya als governants que no fan res per acabar amb aquest crim dels refugiats sirians i d'altres països, encara que com deia Évole els hi posessin ahir una tribuna especial per a ells.
I tancant, el retrobat Sisa amb el seu Qualsevol nit pot sortir el sol, compartint les seves estrofes, que contenen l’eslògan de la campanya, Casa nostra, casa vostra, amb veus joves com les d’Andrea Motis, Ivette Nadal, Clara Peya... Un final fresc, amb un toc de fantasia, per a una llarga nit amb pes i intenció política.
Y sigo diciendo que Sisa no ha perdido validez, por mucho que la canción de Serrat sea la mejor.
ResponEliminaSalut