.

LA TERRA PROMESA


Europa és un gran aparador pels africans, la terra promesa. El problema és que enmig d'Àfrica i aquest suposat paradís, hi ha l'estret, la Guàrdia Civil i la nostra intolerància. 
Hi ha actituds xenòfobes excessives, sobre tot per part dels migrants anteriors encara que siguin interns, però sempre és així, el pitjor enemic del migrant últim, és el penúltim migrant o emigrant anterior. 
No ens ha de sorprendre que a barris obrers es voti la dreta o l'ultradreta com passa a França, Bélgica, Austria o Hungria. La gent és covarda, com més hagi perdut l'individu, a conseqüència de la seva manca d'educació, de les seves circumstàncies personals o laborals, el sentit de la seva autonomia, tant més es manifesta la identificació amb el conductor, i tant més la necessitat infantil de suport es disfressa amb la vestidura de sentir-se un amb el Líder ultradretà. El petit burgès reaccionari es descobreix a si mateix en aquest líder, en l'Estat autoritari i, a causa d'aquesta identificació, se sent el defensor de la nacionalitat i de la nació per damunt de tot, de la mateixa manera que a l'obrer, aquest líder li diu exactament el que vol sentir, i el seu discurs extrem el complau perquè omple en el fons totes les seves petites misèries. 
Però això no és racisme, és por, por a l'altre, el desconegut, al recent arribat que amenaça el seu mal estat del benestar; però és l'única cosa que tenen burgesos i obrers, i els migrants són l'amenaça als seus mesquins interessos. 
Tractar-los de racistes a uns i altres, és una obvietat, car tots som racistes, és la por a l'altre, al desconegut, forma part de l'essència humana, i cal recordar que l'altre, som nosaltres pel desconegut que tambè ho és de racista. El problema dels migrants no és el racisme, car aquest racisme nomès és l'excusa per justificar la intolerància i l'autoprotecció de l'individu davant el seu estatus, per minso que sigui.

2 comentaris: