Aquest comentari d'avui no pretén culpabilitzar ningú, ni ballestrejar per ballestrejar que tant ens agrada, ni fer una crítica destructiva sistemàtica que és també un dels esports nacionals. Sense que serveixi de precedent intentaré justificar l’Administració acusada d’imprevisió en el cas que ens ocupa, i és que de vegades hi ha fets o circumstàncies que sobrepassen qualsevol dimensió o previsió, que tot i ser conscient no és el fort de la classe política, si voldria disculpar-los en aquest cas i comentar que ens ha dut al col·lapse a diferents nivells en que ens trobem immers actualment com a País, i que a curt i fins i tot a mig termini sembla difícil de solucionar. Ho dic per manifestació de la CUP contra el Conseller Comín, a qui acusen de ser el culpable de la saturació a Urgències dels Hospitals, i el problema no és de les retallades, i si més aviat la grip i el costum de la gent d'anar directament a urgències a vegades per foteses. Això no és nou i aquests llits als passadissos deu o més anys enrere tambè hi eren igual que ara, però no per les retallades, sinó pel mque explicaba aquí mateix l'any 2010.


PACIÈNCIA QUE ÉS MARE DE LA CIÈNCIA
01.09.2010 - "Onze anys enrere, que és el temps raonable en que s’han de planificar les actuacions públiques, les administracions ens parlaven de creixement negatiu com a país, érem un sis milions (recordareu l’eslògan de CIu), i per tant l’ensenyament, com la Sanitat, el consum d’energies, les vies públiques o autopistes (de pagament), estaven més o menys adequats a aquesta perspectiva de població estancada en el seu creixement.
Ni el més encertat o agosarat dels sociòlegs o economistes podia preveure en aquell moment que a dia d’avui seriem gairebé vuit milions, tot i haver-hi estudis sobre el creixement encarregats per l’expresident Pujol, que si alguna qualitat tenia era visió de futur en aquest i d'altres sentits. Cap d'ells fou capaç de preveure que podíem arribar a aquestes xifres. Cert és que fa molts anys ja havia avisat l'Expresident Pujol en el sentit que o s'industrialitzava el nord d'Àfrica o un dia ens vindrien tots cap aquí. Però a banda d'un encertada visió de futur, no deixava (o aixó semblava) de ser un comentari retòric més de cara a la galeria, que la visió del futur proper.

Aquest augment desmesurat i inesperat de la població a Catalunya en deu anys és el que no s’ha pogut absorbir, i s’ha de tenir també en compte l’augment de la població turística i flotant a Barcelona capital. En aquest sentit desconec la xifra, però seria bo saber el nombre de places hoteleres de deu anys enrere i les actuals, més el que s’està fent de nou. També en els últims deu anys la mobilitat dels ciutadans, sobre tot en el camp de l’oci ha augmentat una barbaritat, però també s'ha donat el fenomen del canvi de residència de ciutadans de Barcelona a l'àrea Metropolitana, amb més desplaçaments diaris. Nomes cal veure el moviment diari de vehicles que entren a Barcelona i quan a l'oci, el dels aeroports del Prat, Girona o Reus, ha aportant un nou i important moviment de personal.

La més afectada de totes aquestes estructures és la sanitària, per l’augment esmentat de nouvinguts, pels canvis de residència, o l'augment de turistes. A nivell d'usuari, urgències continua sent un CAP recurrent, i entenc que la gent vagi directament a urgències encara que sigui per qualsevol presumpta bajanada; Allí, pots tardar dues, tres o més hores a ser atès, però et solucionen el problema, mentre, que si vas al Cap, entres en una dinàmica Kafkiana de visites a especialistes per d’ací a tres mesos, radiografies, anades, vingudes i tornades etc, etc, de manera que quan arribes a l'última visita ja no recordes que era el que et feia mal, o ja has palmat.

El nou hospital de Mollet podrá ajudar a treure del col·lapse almenys en part al parc Taulí, perqué la crisi no influirà a l’hora de reduir el col·lapse de la Sanitat, encara que alguns immigrants se’n puguin entornar al seu país, les xifres són molt baixes i per tant poc rellevants. Per tant en aquest canvi d’escenari i decorat que ens ha sobrevingut en poc temps, culpar ara de manca de previsió al Govern actual, i fins i tot l’anterior, no sembla de rebut, ni correcte per part de la oposició o dels mateixos ciutadans. Aquesta mancança estructural és responsabilitat de tots i de ningú, hi ha coses que no es poden preveure en cap dels casos i aquest de la sobtada immigració que ens ha envaït n’és un d’ells, qui és podia imaginar que ens arribaria un milió i mig de persones en quatre o cinc anys?. Per tant l’únic que es pot fer, és demanar als qui manen que posin fil a l’agulla per pal·liar totes aquestes deficiències que tant crispen als ciutadans, i més en una societat teòricament benestant que ho vol tot a la seva hora i que funcioni com un rellotge i a qui li faran falta en els propers anys, a banda d’un profund canvi en el seu comportament, dosis d’una virtut molt escassa avui en dia: la paciència, que diuen és la mare de la ciència."

Set anys més tard, seguim més o menys igual, pero culpar al Conseller Comín del desgavell de la sanitat em sembla inadequat, la culpa ve de més enrere i no és d'ell sol, hi ha més responsables i en el cas de la ENDAVANT USAN, irresponsables. com el desafortunat cartell que ha editat aquesta facció de la CUP, que cada vegada pujoleja més amb la puta i la ramoneta....


.