.

LA VERITAT D'HANNA ARENDT


Un grup d'economistes dels EUA ha creat 'Econofact', una publicació que pretén debatre les coses amb dades i fets

Hanna Arendt va escriure fent referència a les mentides dels populismes que la tasca de l’historiador ja no consisteix a descobrir una falsificació ni a inventar explicacions que eludeixen el principal fet polític i històric de la qüestió: que la falsificació està sent creguda. Aquest fet per a Arendt és més important que no pas el fet que sigui una falsificació. La pensadora jueva, que no va voler mai que la consideressin una filòsofa, va dedicar bona part de la seva obra a entendre l’origen dels totalitarismes, el nazisme i la relació entre veritat i política. Per a ella, hi havia dos tipus de veritats, la de la raó i la dels fets.
Les seves reflexions tornen a estar de moda amb la victòria de Donald Trump als Estats Units, la preeminència de l’extrema dreta de Marine Le Pen a França i les amenaces de partits xenòfobs i populistes a tot Europa. Ella deia: «Les mentides resulten de vegades molt més plausibles, molt més atractives per a la raó, que la realitat, donat que qui menteix té el gran avantatge de conèixer per endavant el que la seva audiència desitja o espera sentir. Ha preparat el seu relat per al consum públic tenint cura de fer-lo versemblant, mentre que la realitat té el desconcertant costum d’enfrontar-nos amb l’inesperat, amb aquella cosa per a la qual no estem preparats».
El pensament d’Arendt ens demostra que el debat sobre la postveritat o els fets alternatius no és precisament nou, sinó tan antic com la història. Als Estats Units, un grup d’acadèmics han creat una publicació digital que val la pena seguir. Econofact, publicada pel Centro Fletcher Edward 
R. Murrow per a un Mundo Digital a Boston, va arrencar el mateix dia que Trump va prendre possessió com a president dels EUA, amb l’impuls del mateix director del centre, Edward Schumacher-Matos.
La xarxa de més de 30 economistes, que han treballat en el món acadèmic i en administracions republicanes i demòcrates, té una obsessió comuna: els fets. Creuen, amb raó, que no es pot avançar en un debat si no es parteix de dades i de fets contrastats. Els primers continguts que han tractat comprenen temes polèmics com quin seria l’impacte en l’economia si la indústria tornés als Estats Units (David Deming, de la Universitat de Harvard) o les conseqüències de construir un mur amb Mèxic per reduir la immigració no autoritzada (Jennifer Hunt, de la Universitat Rutgers). Els temes són espinosos i es presenten amb xifres i dades que pretenen obrir un debat rigorós. L’èxit de la publicació demostra que hi ha una verdadera preocupació per debatre sobre la veritat com a punt de partida. Encara que la veritat sigui un terme tan poc absolut.


OLGA GRAU
Cap d'Economia
La veritat de Hanna Arendt
ELPERIODICO.CAT

6 comentaris:

  1. Y esta es otra: Encara que la veritat sigui un terme tan poc absolut.
    ¿ qué es la verdad ?

    ResponElimina
  2. un mirall trencat en milers de bocins dels que cadascú en té només un trosset. AIXÒ ÉS LA VERITAT..., si s'aconsegueixen ajuntarlos tots.

    ResponElimina
  3. Pero la veritat no cal que estigui consensuada per tothom ni que cadascu la legitimi, la veritat es la que es, no es succeptible d,interpretacions, un fet es un fet, el fet descriu per si mateix la veritat, no hi ha raonament que pugui canviar un fet, en canvi amb el raonament es pot assenyalar a un mentider, una mentida no necessita un fet perquè llavors no sería una mentida sino una realitat...

    ResponElimina
  4. Ai GEMMA, això era abans de la postveritat, quan cada paraula tenia el seu sentit exacte, però amb la postveritat han entrat en joc els eufemismes i la veritat ha estat la primera víctima.

    ResponElimina
  5. Vols dir que m,hi tindre que anar acostumant? No moriré en l,intent? :D

    ResponElimina
  6. no queda més remei, la veritat es molt dificil de trobar i acaba nomès sent la nostra, no la dels altres.

    ResponElimina