Els negres van ser esclavitzats a Amèrica durant més temps del que han estat lliures. Aquesta afirmació es repeteix en el magnífic, dolorós i serè assaig de Ta-Nehisi Coates 'Entre el món i jo' (Empúries). Escrit a manera de carta al seu fill, l'autor reflexiona sobre el que suposa viure en un cos negre en un país on preval el somni blanc. La por i la ràbia. La impotència. Fins i tot la mort davant un policia nerviós… «Pertanys a una raça que sempre té el vent en contra i la bòfia trepitjant-te els talons. I en diversos graus, això s'aplica a la vida sencera».
El cadàver del nen de 6 anys que va ser trobat a les platges de Cadis era de pell negra. La seva mort a penes ha cridat la nostra atenció. ¿Per què? ¿Hi ha una saturació d'imatges tremebundes? ¿Ens sentim incapaços de dir res de nou sobre tant dolor? ¿O, a diferència del petit Aylan, el seu color de pell ens va allunyar d'ell?
Tehja Genard, la noia índia de 20 anys adoptada per una parella catalana que va ser insultada en un tren dels FGC per uns nens que van pujar a l'estació de Sant Joan, també és de pell fosca. Ni la seva edat, uns 11 anys, ni el seu uniforme de col·legi d'elit els van impedir vomitar tota classe d'ofenses contra ella. La carta que Genard va escriure a El Periódico causa ràbia, també tristesa. Mentre els nens la injuriaven «tot el tren estava en silenci i ningú deia res». I, sí, el seu relat també fa por… Per tots. EMMA RIVEROLA