La cronologia de la mentida que ha mantingut el Govern aquesta setmana -negant per activa i per passiva qualsevol tipus de contacte entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont- arrenca dijous passat, amb la conferència que Artur Mas va fer a la Universitat Autònoma de Madrid. L'endemà que l'expresident assegurés que existeix una tercera via per resoldre el desafiament sobiranista, el portaveu de l'Executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, va insinuar que els dos dirigents estan parlant en privat. "Rajoy ja va advertir que les converses no s'han de produir a plena llum del dia. Probablement la recuperació de la confiança exigeix parlar més abans que es produeixi aquest diàleg", va dir Méndez de Vigo. Dos dies més tard, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va acabar d'aixecar la llebre i va desencadenar una cascada de falsedats que va tenir el seu punt culminant en la roda de premsa que va oferir ahir, dimarts, la portaveu del Govern, Neus Munté.

Aquesta és la informació que dona el periódico, i sorprén que es sorprenguin i parlin de mentides, o són molt innocents, o ho fan veure. En primer lloc El Govern no ha mentit i en aquest cas Rajoy tampoc, si les reunions han estat secretes, és que han estat secretes i per tant ni el Govern d'aqui ni el de Madrid oficialment ho saben, i no ho han d'admetre, això és de manual en política. I si algú s'escandalitza per aquestes suposades converses secretes, o és un demagog o és idiota que no ha entès res, o és les dues coses; que es pot esperar en el cas de Catalunya quan tenim de cap de l'oposicio a Inés Arrimadas, que no s'assabenta de res o almenys ho fa veure.

Ho en explicat en altres ocasions, però convé recordar-ho: 

 Fa ja uns quants anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar a Margaret Tatcher demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. havien fet a Gibraltar d’uns pressumptes militants de l‘Ira. La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets...

 I aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria Aixó tan obvi haurien de saber-ho els parlamentaris com Rabell o Coscubiela, Arrimadas no cal, és igual en la vella que en la nova política, i l'important de fet, és que parlin els dos Governs, i no cal que ho retransmetin en streaming, en política, la discreció a vegades és important, lluny d'altaveus que distorsionen i condicionen, qui més qui menys té claca distorsionadora en el seu propi partit. Si les converses entre Puigdemont i Rajoy, són secretes, són secretes,  i punt, estùpids! i no hase falta desir nada más.