21/2/17

UNA MICA DE LLUM


El que explica Manel Fuentes a al Contraatac de 'el periodico', no és res que no sabem i ens hagin explicat abans altres amb tots els ets i uts, però malgrat aixó, no passa res, mai passa res i tot per què som incapaços de reaccionar davant situacions d'abús com la que explica el periodista, que patim i paguem amb escreix els ciutadans...
Sent Josep Piqué ministre d’Indústria, vam perdre col·lectivament el control sobre el preu de producció de la llum i, a més, els nostres nous amos ens van fer empassar el concepte «dèficit tarifari». Per a qui no ho sàpiga, la monstruosa xifra que encara paguem és el càlcul que van donar les operadores, i va assumir el Govern en nom nostre, dels diners que no ens van cobrar al seu dia de més i que haurien facturat en un hipotètic mercat lliure. Us ho tradueixo. Generar electricitat val el que val (poc); en un temps ho controlava el Govern; ho va deixar de fer i les companyies diuen que els devem una picossada perquè en altres països els haurien pagat més.
Això es va fer sota un Govern del Partit Popular, però tampoc s’ha d’oblidar el socialista Miguel Sebastián, que, amb la disfressa de promoure la sostenibilitat energètica, va inflar les ajudes a les renovables a un preu desorbitat amb picaresca i amiguisme per tot arreu. També podríem parlar de les ajudes al carbó que fan pujar la factura i que no és res més que subsidiar un sector obsolet. Tot configura un sistema que desemboca en el que ja sabem. Que som els que paguem la llum més cara d’Europa. ¡Tenint sol i vent! I aquí cal tornar a parlar del PP i del seu immoral impost al sol.
Tenir una llum d’esperança semblava impossible, però Colau i el seu equip ens van fer creure la setmana passada en aquest miratge. Renacionalitzar l’aigua o la llum semblen avui quimeres, i més després que la Generalitat ens hagi venut a través d’ATLL, on a més de perdre el servei públic és possible que acabem perdent també els diners. Colau ha entès que des de l’empresa pública la nostra força com a consumidors existeix.
TRENCAR MONOPOLIS
l nou contracte municipal és de 65 milions d’euros i Colau va posar una clàusula per la qual la companyia ha d’acceptar les mesures públiques contra la pobresa energètica. Endesa i Gas Natural no es van presentar per boicotejar la norma, però Nexus, Som­Energia, FactorEnergia i Aurea, sí. És encomiable aquesta voluntat de trencar monopolis i intentar mantenir veu i criteri propis per salvaguardar els més vulnerables. Però s’ha de fer bé.
Dijous, Carles Cols informava en aquest diari que el Tribunal Català de Contractes Públics ha acceptat les mesures cautelars presentades per Endesa per paralitzar l’adjudicació del contracte elèctric. El més significatiu és que Colau exigia complir un conveni sobre pobresa energètica… ¡que encara està per redactar! ¿Com es pot comprometre algú a fer una cosa de la qual desconeix la lletra menuda? Colau, com Carmena a Madrid en altres temes, aporta llum i esperança, però aquesta es va esvaint al descobrir que el voluntarisme sovint va acompanyat de nyaps i precipitació.








MANEL FUENTES
elperiodico.cat/ca/

SHARE THIS

2 comentaris:

  1. No me gusta Manel Fuentes. Lo veo partidista y nada objetivo.
    A la luz de lo que expones, la Sra Colau sabe que para romper decisiones has de tener otras en la mano, al menos un plan B.
    Si no hay nada redactado ¡ qué convenio voy a firmar ¡ De palabra, no firmo ni la factura del menú que me voy a comer.
    En fin, todo muy eco-bio , muy a lo de siempre, muy a lo buenista y sin mala fe, pero eso tiene otro nombre que ya lo han gastado de tanto publicarlo por todos lados.
    Salut

    ResponElimina
  2. el que explica Fuentes és un recordatori de l'estafa de les eléctriques amb connivència amb l'Estat, i quan a Ada Colau, el que diu és cert per això Endesa ha recorregut, aixó no vol dir que es surti amb la seva l'alcaldesa, que crec ho farà, els té ben possats.

    salut

    ResponElimina

About Me