23/3/17

CONVIURE AMB LA POR


Els atemptats suïcides perfectament organitzats a Bombay del desembre de 2008, així com els del metro de Londres, l'11-M a Madrid o l'11-S a Nova York, Bali i altres menors que s'han produït en els últims anys, a Londres, Niça, Berlín o ahir a la City a Londres, ens mostren amb tota la seva cruesa aquesta no guerra del Segle XXI, la no guerra que patim d'un enemic invisible, que no sabem quan ens atacarà. Un enemic disposat a morir matant fent el màxim de mal possible on cou més, la població civil, els magnicidis han passat ja a la historia, ara ens ataquen en el pitjor escenari, la ciutat. 
Aquests soldats invisibles en molts dels casos com el d'ahir, els tenen dins de casa, els han educat ells dins el seu sistema, i no hi ha res a fer, poden atemptar sempre que vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. Quan el teu enemic és un suïcida no hi ha res a fer.
De res serveixen els exèrcits convencionals ni omplir les ciutats de soldats que l'ùnic que fan es molestar als ciutadans i de cap ajut són, com s'ha fet palès una i altra vegada, ni el contra-esponatge, serveis secrets, policia i altres sistemes de prevenció convencionals. És pretendre donar una imatge de seguretat als ciutadans, però és en el fons la imatge del seu fracàs.
No cal tampoc cap gran infraestructura per cometre un atemptat com el d'ahir a Londres, (un cotxe de lloguer i dos ganivets), amb un sol il·luminat que pot fabricar tres u quatre bombes casolanes i posar-les en una motxil·la, seguint les instruccions a internet n'hi ha prou, o ni aixó com en el cas ahir.
I aquesta societat adocenada que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que ho voldria tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, una Festa major, un Hotel o al bell mig d’un carrer, una plaça o en una marató com va passar a Boston. I contra aquests atacs no hi ha res a fer, nomès esperar que toqui en un altre lloc que no sigui a casa teva; és una no guerra perduda per endavant, i hem d'aprendre a conviure amb la por que ens provoca que és el que pretenen els terroristes d'Estat Islàmic, que no cal oblidar va sorgir al calor de l'ocupació i la fragmentació de l'Iraq, i el desmantellament de les forces armades iraquianes per part dels EUA va contribuir al seu enfortiment, i la guerra a Siria va ser clau per al seu creixement que als EUA ja els hi convenía en aquell moment.


SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Yo no creo que haya que convivir con el miedo, me parece una estupidez, creo que hay que saber que somos mortales y que la muerte puede llegar y ya esta... Muere más gente conduciendo camiones que en atentados y mueren por exceso de horas, por falta de descanso, por estres y por mala suerte, asi de claro. Los políticos quieren dar una imagen de seguridad errónea, es como pedir que montes un bar entre un club masculino y un burdel y solo entren señoras. No seamos gilipollas, por favor...
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. pero este miedo es diferente, es psicológico y no esta en la lista de los miedos normales del dia a dia. Seguro que el mismo dia en Londres en accidentes diversos murió más gente, pero esta manera de morir no está en el guión preestablecido.


      un abrazo

      Elimina

LA REVOLUCIÓN ÉTICA -- POPULISMO EN VENA -- LA DEFINITIVA -- TIPOS DE CORRUPTOS -- EL MIEDO DEL CORRUPTO -- ORGULLOSAMENTE LOCO -- OCIOFOBIA -- ENREDO EN PpLAND -- CUESTIÓN DE PERSPECTIVA - - CONTRADICCIONES -- DE LA CORRUPCIÓN -- LA PANDILLA DE CHICAGO......