Els atemptats suïcides perfectament organitzats a Bombay del desembre de 2008, així com els del metro de Londres, l'11-M a Madrid o l'11-S a Nova York, Bali i altres menors que s'han produït en els últims anys, a Londres, Niça, Berlín o ahir a la City a Londres, ens mostren amb tota la seva cruesa aquesta no guerra del Segle XXI, la no guerra que patim d'un enemic invisible, que no sabem quan ens atacarà. Un enemic disposat a morir matant fent el màxim de mal possible on cou més, la població civil, els magnicidis han passat ja a la historia, ara ens ataquen en el pitjor escenari, la ciutat. 
Aquests soldats invisibles en molts dels casos com el d'ahir, els tenen dins de casa, els han educat ells dins el seu sistema, i no hi ha res a fer, poden atemptar sempre que vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. Quan el teu enemic és un suïcida no hi ha res a fer.
De res serveixen els exèrcits convencionals ni omplir les ciutats de soldats que l'ùnic que fan es molestar als ciutadans i de cap ajut són, com s'ha fet palès una i altra vegada, ni el contra-esponatge, serveis secrets, policia i altres sistemes de prevenció convencionals. És pretendre donar una imatge de seguretat als ciutadans, però és en el fons la imatge del seu fracàs.
No cal tampoc cap gran infraestructura per cometre un atemptat com el d'ahir a Londres, (un cotxe de lloguer i dos ganivets), amb un sol il·luminat que pot fabricar tres u quatre bombes casolanes i posar-les en una motxil·la, seguint les instruccions a internet n'hi ha prou, o ni aixó com en el cas ahir.
I aquesta societat adocenada que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que ho voldria tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, una Festa major, un Hotel o al bell mig d’un carrer, una plaça o en una marató com va passar a Boston. I contra aquests atacs no hi ha res a fer, nomès esperar que toqui en un altre lloc que no sigui a casa teva; és una no guerra perduda per endavant, i hem d'aprendre a conviure amb la por que ens provoca que és el que pretenen els terroristes d'Estat Islàmic, que no cal oblidar va sorgir al calor de l'ocupació i la fragmentació de l'Iraq, i el desmantellament de les forces armades iraquianes per part dels EUA va contribuir al seu enfortiment, i la guerra a Siria va ser clau per al seu creixement que als EUA ja els hi convenía en aquell moment.