De com en el desenvolupament les coses es sublimen en forma de diners, i, com corresponentment les Persones, que al cap i a la fi són també reals, es fan elles mateixes també diners, és del que aquests dies estàvem tractant. I a aquest propòsit, un estudi de com s'ha generalitzat en aquest món la institució de la prostitució, l'ofici més vell del món, com diu el poble amb més raó del que poden entendre els individus, sembla pertinent.
Per això, convé primer examinar una mica la prostitució en sentit estricte, és a dir, la de les dones. Que la seva prostitució és la institució més vella de la Història s'entén recordant que la Història mateixa comença amb la submissió de les dones (i del seu amor i el seu perill) al sexe dominant (que ho és en tota societat històrica: totes són patriarcals, i la Societat del Benestar, naturalment, més que totes, ja que en ella l'assimilació de les dones al poder, al sexe dominant, aconsegueix el seu grau màxim), i aquesta submissió consisteix en què, com ja albirava Engels, les dones es converteixen en la primera forma de diners.
En una Cultura ja molt avançada (tot i que encara molt lluny del desenvolupament) com és la nostra antiga, l'amo de la casa de barrets pot deixar de gel al pobre jovenet enamorat anunciant-li que ja ha venut la noia que ell estimava (en 20 mines, que calculo com a equivalent vague d'unes 750.000 pessetes actuals, el que sol ser, des d'aquí fins al triple, en el món hel·lenístic el preu d'un esclau fort o d'una esclava bella), i confirmant-així la venda (Plaute, Pg 347): « amicam tuam esse factam argenteam »,« que la teva amiga s'ha fet de plata », és a dir, s'ha convertit en diners.
I així, ja sigui per la prostitució a la menuda, ja sigui pel matrimoni, amb o sense dots o arres numerades (que en el desenvolupament prenen la forma de participació de la parella, amb l'ingrés del treball de tots dos components, en la conjunta economia, de manera que la igualació dels diners iguala els sexes, naturalment en la forma de l'home), s'han vingut venent al llarg de la Història sencera les dones.
Que en el desenvolupament, la prostitució de dones, la dedicació de les dones a abaratar els seus encants o favors per diners, hagi assolit (deixem les restes miserables de prostitució de tipus més arcaic) la dignitat i l'estatut que se sap, de tal manera que puguin les putes de cert standing anunciar-se entre les altres Professions a la Premsa seria (p.ex. com a acompanyants finisemanals d'Executius del Capital o de l'Estat), o vendre'ls tranquil·lament les nenes ben fetes els seus encants a les portades de revistes o als vídeos, o en cap cas, organitzar-se en Sindicats (almenys de putes d'autopista cap amunt), no és més que una indicació de la condició essencialment prostituta de la Societat del benestar sencera.
No pot l'home del benestar promocionar la prostitució de les seves dones sense que ell mateix resulti implicat. I això és el que estem descobrint avui en aquesta anàlisi: que l'esquema de la prostitució (ex. «T'has fet de plata, amic», ex. «T'has venut», ex. «T'has fet diners») apareix en el benestar generalitzat, institucionalitzat, per mitjà el mateix de la Banca que de les oficines del Fisc de l'Estat-Capital; i, com que ja no és deshonrós parlar de diners ni vendre's, sinó el més honrós, franc i veritable, aquesta venda de l'home, no el tenir diners, sinó el ser diners, és el fonament declarat de tot l'Estat de Benestar.
Però cal distingir: no es tracta ja de vendre la feina d'un, de cobrar pel que fa (que això és la institució del Treball en les economies més arcaiques), sinó de vendre's un mateix, de fer-se un mateix valor al mercat, de ser un literalment, numèricament, el seu propi interès i capital. Això és el que estudiarem una mica més en la següent entrega....

Una escueta denuncia de las principales falsedades sobre las que este mundo se sostiene - Agustín García Calvo - arrezafe.