Parlaven a la tertúlia de Rac1 d'aquest dissabte de miracles, amb relació a la victòria del Barça 6-1 sobre el Paris Sant Germain. Es qüestionava el moderador si realment existien els miracles i deia un antropòleg que si, ja que estaven parlant d'ells. Pelegrí argument, atès sovint parlem de moltes coses que no existeixen com l'atzar, el destí o la sort, quan simplement succedeix que les coses passen d'una manera determinada. 
Amb els miracles passa el mateix, un miracle és des de l'entorn dels cristians un fet impossible que pasa, però si aquest fet succeeix és que no és impossible i per tant ja no és un miracle. La definició és: Un miracle és una situació, un fenómen o una acció que no pot explicar-se a partir dels principis naturals i que, per tant, és imputat a la participació d'una entitat divina. I si tenim en compte l'absència d'entitats divines, no hi ha miracles, simplement passen coses que en teoría no podrien passar i quan passen en diem miracles, de fet, des que hi ha una mica d'ús de raó i coneixement ja no hi ha miracles ni a l'església Católica, llevat dels que manipulen per conveniència pròpia per fer Sant a algun Papa traspassat que més aviat és un execrable. 
El 6-1 del Barça no va ser un miracle, i tampoc era imposible la remontada, car si haguès estat imposible, no ho haurien aconseguit, era difícil, complicat, gairebè imposible, però no imposible i per tant no va ser cap miracle. 
Deia el Papa en una recent entrevista al Die Zeit que a vegades dubtava de l'existencia de Déu. No cal que dubti Francesc, Déu no existeix, no hi és ni se l'espera. Afortunadament.