Ben  mirat, el fet de fer una promesa, com pujar a Montserrat si guanya el Barça, tot i complir-la, no deixa de ser una mena d'extorsió a Déu, de xantatge, és a dir, si fas que guanyi el Barça faré no se qué, una espècie d'intercanvi de favors, i el mateix pasa quan la gent resa (ora et labora) és demanar un favor, una concessió com la del 3%, però més subtil, tot i que no menys interessada.
Quan era petit i anava a catecisme per fer la primera comunió, la meva iaia Pilar sempre em deia que cada dia s'havia de fer com a mínim una bona obra, en el sentit d'ajudar a una persona gran, portar-se be i coses per l'estil. Que si ho feia em guanyaria una estampeta que després de resar tres vegades una oració la Mare de déu, em permetia salvar una ànima del purgatori. Em vantava aleshores d'haver-ne salvat moltes d'ànimes (innocent de mi) i a fe de Déu que és cert. Y, aquesta història que pot sonar a cursi o a pàgines viscudes té un rerefons que va més enllà, la iaia a la seva manera (era molt de misa) em va ensenyar a ajudar als demés, a ser respectuos, a dir bon dia o bona nit a tothom, a menjar com cal i comportar-me a la taula i a portar-me bé en general, aspectes que a dia d'avui no tan sols no s'ensenyen a la mainada, sinó que fins i tot sembla que està mal vist insinuar-ho. I no és pas que sigui religiós ni creient jo, prou ho sabeu els que sovint passeu per aquí. Deixem-ho en que sóc agnòstic, gràcies a Déu.