Enrique Rojas, catedràtic de psiquiatria i psicologia, recomana la lectura com millor eina per aprendre a pensar i a ser constants en la vida, avui a gent corrent de elperiodico.cat
Enrique Rojas Montes
"Fa 40 anys que il·lumina els passadissos ocults de la psique, que ajuda els seus pacients a sortir dels seus laberints i que comparteix el seu coneixement en llibres dels quals ha venut més de tres milions de còpies. L’última preocupació del catedràtic en psiquiatria i psicologia és que la gent aprengui a pensar millor per tenir una vida més plena. Dona algunes claus a ‘5 consejos para potenciar la inteligencia’ 

—¿Com ha canviat el concepte d’intel·ligència?
—Afirmar que una persona és intel·ligent no diu gaire, perquè avui sabem que no hi ha una, sinó moltes intel·ligències. Però les que han cobrat més rellevància els últims anys són la intel·ligència emocional i la instrumental. Aquesta última és clau, perquè ens ajuda a desenvolupar la intel·ligència bàsica amb què naixem.

–En el seu últim llibre vostè identifica cinc eines per exercitar-la: ordre, constància, voluntat, motivació i observació. ¿Ser ordenats ens ajuda a ser intel·ligents?
–L’ordre és el millor amic de la intel·ligència i l’hem d’aplicar a tots els àmbits de la vida: la vestimenta, la llar, l’horari... Això implica tenir clara una jerarquia de valors i aprendre a llençar, des d’objectes que ja no ens serveixen fins a preocupacions innecessàries. L’ordre produeix pau, equilibri i alegria.

–¿Com influeix la constància en el desenvolupament de la intel·ligència?
–Miró deia que la clau del seu èxit era una mica de talent, ordre i constància. Ser constants és saber esperar i continuar. Per això recomano la lectura, que té molt a veure amb la constància. Una persona que no llegeix, ni es cultiva ni aprèn a ser constant, i no desenvolupa la seva intel·ligència.

–¿I la voluntat?
–És la joia de la corona de la conducta. Qui la té posseeix un tresor, perquè una persona amb voluntat arribarà més lluny en la vida que una altra d’intel·ligent. La voluntat és la capacitat per ajornar la recompensa, però això és un tret que no heretem, sinó que aprenem, i que podem exercitar.

–¿Com?
–Vivim immersos en la cultura del fast food, volem resultats immediats, però la voluntat exigeix serenitat, lentitud i aplicar-nos a coses concretes. Per exercitar-la, hem d’aprendre a distingir entre metes i objectius. Les metes són generals i borroses; els objectius, concrets i mesurables.

–¿Com es relacionen aquestes eines amb la felicitat?
–De manera directa perquè la intel·ligència ens acosta a la felicitat raonable, l’única a la qual podem aspirar. Consisteix a estar content amb un mateix al comprovar que el projecte personal de vida va bé.

–¿Què els fa mal avui als seus pacients?
–El que més es tracta en les consultes de psiquiatria és la depressió, l’ansietat, els trastorns de personalitat i, des de fa poc, les crisis conjugals. Cada vegada més parelles van al psicòleg a arreglar les seves relacions.

–¿Com ha canviat el seu ofici des que va atendre el seu primer pacient?
–El psiquiatre s’ha convertit en un conseller. A mi em consulten des de com fer una herència fins a com educar els fills. També hi ha necessitat d’alleujament.

–¿I se’ls atén bé?
–Hi ha excés de pastilloteràpia. La millor teràpia és la que integra els fàrmacs amb la psicoteràpia i la cura de la vida laboral, social i familiar. Jo recomano la biblioteràpia. La lectura té poders curatius.

–¿Vostè s’aplica les seves receptes?
–Solc ser ordenat i conec millor les meves limitacions que les meves potencialitats, però reconec en mi una tendència natural a l’optimisme. Crec que en tota situació hi ha un angle bo. El repte és descobrir-lo."

O sigui, que la gent abans era més feliç en el seu dia a dia, no per ignorant o saturada d'informació, sinó perquè practicaba la calma i l'art de badar.