El passat 13 de Març de aquest any, Alberto Garzón, líder d'Esquerra Unida i antic alumne del Màster d'Economia Internacional i Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid, va publicar a twitter una notícia que ha passat a ulls clucs i amb poc ressò pels grans mitjans de comunicació malgrat les possibles repercussions que pot tenir a nivell nacional i fins i tot internacional. Aquesta notícia és ni més ni menys la investigació per corrupció, apropiació indeguda i blanqueig de diners a la cúpula dirigent del Corte Inglés. Si aquesta investigació culmina amb una situació desfavorable per al gegant comercial espanyol, això pot arribar a crear un desastre a nivell borsari per a la companyia, a causa de la pèrdua de confiança en la mateixa i, efectivament, pot afectar de manera directa a moltíssimes persones llars que treballen per al gegant dels grans magatzems espanyols.

 Igual que a Garzón, em sorprèn veure que la majoria dels mitjans de comunicació han donat un tracte bastant discret i fins i tot han practicat un mutis bastant obvi, si anem a qualsevol meta-cercador a internet i busquem les paraules "Corte Inglés corrupció" les primeres noticies que apareixen, sense ànim d'ofendre a aquests mitjans, no són dels diaris ni agències més llegides ni les de més tirada a nivell nacional. La pregunta que ens ha generat aquesta situació a Alberto Garzón a twitter, a mi mentre escric això i espero que els lectors del seu tweet i si és possible els que llegeixin aquesta columna és la següent: per què? ¿Per què no se li dóna el tracte a aquesta notícia que se li ha donat, per exemple a la trama Gürtel o el cas ERO a Andalusia? Si ens centrem en el periodisme tradicional, no té cap sentit, perquè aquesta notícia és el prototip de notícia en la qual ens imaginem en qualsevol pel·lícula dels anys pre internet en què apareixeria el redactor de diari cridant "parin les rotatòries!" i en la qual caldria imprimir el doble d'exemplars dels que normalment surten a la venda a causa del boom de la notícia.

 El problema, com en moltes ocasions, és que la concepció del que deu ser un mitjà de comunicació per als dirigents del sector ha ha evolucionat, potser, és millor dir canviat, ja que evolució tendeix a tenir una connotació positiva i el nostre punt de vista no. Aquest canvi, ja ho entreveu Garzón en un tweet posterior en el qual indica que "potser, només potser" aquests mitjans es financen amb publicitat d'aquest gegant comercial al qual no interessa que la notícia aparegui a so de bombo i platerets en tot el panorama nacional. Òbviament tots hem vist als diaris de tirada i calat nacional i els grans mitjans televisius i radiofònics els anuncis de "Els Vuit dies d'Or", "Límit 24 hores" i les famoses rebaixes que ens solen regalar imatges d'histèria i efusivitat consumista que res han d'envejar al Black Friday nord-americà, per la qual cosa, sabem que aquest finançament existeix.

 A causa d'aquesta pista que ens regala el diputat de Units Podem, podem aprofundir de forma més clara en la qüestió que més m'ha alarmat i preocupat d'aquesta situació i no és que El Corte Inglés hagi robat diners, ja que vist el panorama nacional últimament, el rar és aquell agent que en situació de poder fer-ho no ha realitzat algun que altre joc de distraccions, maquillatge comptable o simplement robatoris de la forma menys discreta. El que a mi realment em preocupa és que el periodisme independent, que buscava publicar la veritat, caigués qui caigués, l'esperit d'investigació que va destapar casos com el Watergate als Estats Units o els GAL a Espanya, estigui presentant símptomes d'una malaltia terminal. Aquesta malaltia terminal és la de vendre, el buscar desesperadament buits on poder expandir i esprémer una rendibilitat que cada vegada resulta més difícil de trobar a causa de la salvatge competitivitat que és pròpia del sistema de mercat en el qual vivim en detriment de l'interès general i de la divulgació de notícies que afecten a la societat.

 Encara que és veritat que aquest tipus de periodisme d'interessos en el que s'oculta el que perjudica el benefactor i s'enalteix el que l'afavoreix no és un fenomen nou, exemples clars els veiem en els diaris esportius que enalteixen al Reial Madrid el detriment del Barcelona si la premsa és madrilenya i viceversa. Que això afecti al periodisme d'investigació més polit i tradicional és una cosa que em provoca malestar.

Durant moltes dècades Espanya ha gaudit de grans periodistes d'investigació, gràcies a ells la societat ha pres consciència de situacions que eren intolerables i s'han pogut corregir. Aquest tipus de periodisme ha estat denominat moltes vegades com el Quart Poder causa de la capacitat que tenia d'afectar, monitoritzar i fins i tot intervenir en les decisions governamentals, donant sempre als seus consumidors l'opció d'informar-se de forma clara i precisa dels assumptes que li concernien ia més, donar-los el poder d'actuar de forma raonada, amb la informació precisa, detallada i necessària per poder entendre els temes que afectaven directament o indirectament a la seva vida. Això és una cosa que jo sempre he entès que és beneficiós per a tota la societat i he valorat especialment en ser antic alumne de la universitat on es va formar Carl Bernstein, un dels periodistes que va donar a conèixer l'escàndol del Watergate. Per la qual cosa, em fa mal especialment veure que l'Economia de Mercat afecta i desvirtua la tasca del periodisme d'investigació.

 Entenc que l'Economia de Mercat impulsa a una competició salvatge entre els diferents mitjans de comunicació, que molts dels mateixos, la seva font primària d'ingressos va deixar de ser fa molt de temps els seus lectors, televidents o la gent que escolta la ràdio i que d'on més diners s'obté en la comunicació avui en dia és en les quotes d'audiència, els m'agrada i retweets a internet i el nombre d'exemplars venuts. Però aquesta forma de finançament i atracció de capital mai no pot permetre en una eina de divulgació social com és el periodisme que s'ocultin notícies d'un calat tan potent i poderós com la que s'està pretenent ignorar ara mateix. Com ja deia Quevedo "Poderoso Caballero és don dinero" però encara que el seu poder és enorme, els valors són els que han de triomfar en aquesta situació.

 En els corrents marxistes es parla que a mesura que el Capitalisme augmenta, aquest busca nous espais de rendibilitat. Aquests nous espais de rendibilitat en aquest cas són d'una banda, que els mitjans de comunicació perceben una ajuda bastant notable gràcies a la publicitat del Corte Inglés a aquest cas i d'altra banda, que el Corte Inglés augmenta de manera exponencial la seva visibilitat i clientela potencial. Però aquest gran input de diners la quantia exacta desconec, no pot provocar que s'ocultin notícies, casos i esdeveniments contemporanis que afecten la societat. Des del meu punt de vista amb aquest tipus de situacions s'enganya als ciutadans i s'incrementa la informació asimètrica, ja que els consumidors, m'imagino que preferiran comprar en altres establiments i empreses l'imatge no estigui danyada per la corrupció.

 El periodisme d'investigació i independent corre un greu perill de desaparició, o com a mínim de quedar relegat a l'ostracisme i a ser ignorat per la majoria de la població a causa dels interessos econòmics que financen els grans mitjans de comunicació, això no pot ser permès. Malgrat totes les maldats que coneixem sobradament de l'Economia de Mercat en què vivim, nosaltres, els consumidors, en aquest cas tenim més poder del que ens volen fer creure i per això, hem, d'ara endavant exigir als mitjans periodisme independent dels grans fons i interessos econòmics, lliure i de qualitat. La informació no es pot amagar ni alterar darrere de qui més pagui, no ho podem tolerar ni ho hem de permetre.

Hiscio Belluga Molina
DIARIO PÚBLICO