12/4/17

HEM PERDUT LA BELLESA


En qualsevol moment fins a 1950, si li preguntessin a qualsevol persona educada com descriure el propòsit de la poesia, l'art i la música, hauria contestat: la bellesa. I si se li preguntés la raó d'això, contestaria que la bellesa és un valor tan important com la veritat i la bondat, afirma Scruton. Després, a partir de la meitat del segle XX, la bellesa ja no és important. L'art se centra gradualment en interrompre i trencar els tabús morals. No busca la bellesa, però si l'originalitat aconseguida per qualsevol mitjà i a qualsevol cost moral, va ser qui va guanyar els premis.
No només l'art va ser un culte a la lletjor, com l'arquitectura, tots dos s'han convertit en alguna cosa sense ànima i estèril. I no és només el nostre entorn físic que s'ha tornat lleig: la nostra llengua, la música i els costums, són cada vegada més grolleres, centrades en si mateixes i ofensives, com si la bellesa i el bon gust no tinguessin lloc a les nostres vides.
Una paraula descriu en negreta en totes aquestes coses lletges, i la paraula és: L'egoisme. "Els meus guanys", "els meus desitjos", "El meu plaer". I l'art no té res a dir en resposta a això: Hem perdut la bellesa i hi ha el perill que amb aquesta, perdem el sentit de la vida.

SHARE THIS

7 comentaris:

  1. AVUI HE TINGUT CONTROL HOSPITALARI,UNA NOIETA,AL MEU COSTAT ACARONABA DOLCEMENT A UNA AVIA,SE SEMBLAVAN...AIXO TAMBE ES BELLESA.

    ResponElimina
  2. No hem perdut res perquè no hem tingut mai res, al menys, la majoria... i com que la bellesa és quelcom tan manipulable i relatiu...

    ResponElimina
  3. El sentit de la vida és a l'art deia Wilde, i la bellesa a la que es refereix SCRUTON és la de l'art, la música o l'arquitectura, i fins i tot la del comportament i en aquest sentit entenc no va desencaminat.

    ResponElimina
  4. Si JÚLIA, cariño, si...hemos perdido mucho, y entre lo que hemos perdido es lo que es metafíso, lo especulable, y entre ello, la belleza.

    Cuando OLIVA, con la que no comparto casi nada en política, pero casi todo en vivencias, nos dice lo que ha observado," UNA NOIETA,AL MEU COSTAT ACARONABA DOLCEMENT A UNA AVIA,SE SEMBLAVAN" nos dice que eso es belleza, es amor, es candor, cariño y mil cosas más que tu sabes escribir mejor que yo.
    Cuando FRANCESC nos dice lo que él cree que hemos perdido...es que lo encuentra a faltar, por lo tanto lo tuvo.

    Es cierto, JÚLIA, que las cosas cambian, pero no habría de hacerlo el interior de las personas. Pero cambiamos con las cosas, y no siempre para bien.

    Hoyte he llevado la contraria, no siempre es así, pero no comparto tu criterio.

    Te aprecio mucho, mucho. Eres significativamente buena en tus pensamientos, y en la hora de plasmarlos, pero hoy, con tu permiso...te llevo la contraria.

    Un beso
    Salut

    ResponElimina
  5. el pare sempre deia que tambè haviem perdut la innocencia, que la gent abans de la guerra era més feliç, potser per que era més innocent, o potser més ignorant. sense el bombardeig actual d'informació, encara que aixó si que ès discutible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu pare tenía raó, estic segur...
      Una abraçada

      Elimina

LA REVOLUCIÓN ÉTICA -- POPULISMO EN VENA -- LA DEFINITIVA -- TIPOS DE CORRUPTOS -- EL MIEDO DEL CORRUPTO -- ORGULLOSAMENTE LOCO -- OCIOFOBIA -- ENREDO EN PpLAND -- CUESTIÓN DE PERSPECTIVA - - CONTRADICCIONES -- DE LA CORRUPCIÓN -- LA PANDILLA DE CHICAGO......