Jordi Pujol Ferrusola es va donar a conèixer per al gran públic el febrer del 2015 al Parlament, quan va driblar i gallejar davant els diputats de la comissió d’investigació sobre la corrupció en una intervenció de quatre hores. Júnior, així l’anomenen en alguns cercles, va recórrer a la verborrea per escapar-se de les preguntes comprometedores i va acabar enumerant la flota de cotxes de luxe que posseeix. Finalitzada la sessió, a les 23.45 hores, el primogènit de l’expresident i l’advocat de la família, Cristóbal Martell, abandonaven la Cambra amb un somriure d’orella a orella. El ball havia sigut antològic.

Pujol Ferrusola també era molt amic de María Victoria Álvarez. Fins i tot una mica més que amics. Tot i que va ser ella qui va obrir la caixa dels trons al declarar a la policia els suposats tripijocs de la família i les pujades de diners en bosses d’esport a Andorra. A partir d’aquí –i també de la gravació de La Camarga–, es va començar a estrènyer el setge sobre Júnior, van sortir a la llum els seus tèrbols entramats societaris en països com l’Argentina, Mèxic, el Paraguai, Panamà... i també va aflorar, després de la confessió del seu pare, que ell havia sigut el gestor a partir dels anys 90 del suposat llegat andorrà que els va deixar l’avi.

«L’important és saber portar el nom», va dir en una entrevista el 1984. Als jutjats no ha pogut esquivar els jutges amb la facilitat amb què va regatejar al Parlament, i els jutges l'han enviat a la garjola pel que és, un delinqûent.

No deixa de ser curiós que en el clan o la banda dels Pujol el que s'observa és, en comptes de penediment per tot el mal que han fet, un ressentiment malaltís i no sols en la Marta, com si no haguessin entès o no volguessin entendre la magnitud de les seves malvestats, del mal que s'han fet, sinó que han fet al país, a aquesta Catalunya que tant deien estimar i defensaven mentre Madrid presumptament ens robava. Crec, o això sembla, que ni Jordi Pujol i Soley és del tot conscient del mal que ha fet al país, sembla encara que els culpables siguem nosaltres. Mentre, hem descobert paradoxalment, que de fet Madrid més que robar-nos a nosaltres es robava a ella mateixa a travès d'una altra banda, la banda del Pp, més a l'engrós aquesta, que a Espanya tot és molt més a l'engrós que en el nostre petit país. I ara indignes representants a una i altra banda comparteixen presó a Madrid, potser si que la justicia encara que a tranques i  barranques i amb un ull borni, funciona, i mica en mica va fent la seva, malgrat que Ministres, Secretaris d'Estat i Fiscal general anticorrupció intentin evitar-ho.

* el títol de l'escrit i part del text és manllevat de 'elperiodico.cat'