Li pregunten a Slavomir Zizek en una entrevista si és ateu. Sí. - contesta ell - Ara li donaré una resposta molt paradoxal perquè, en certa manera, sóc cristià, literalment.

 - El missatge de Crist és, com va dir el poeta francès Paul Claudel: «Si no és Déu qui ens ajuda, si es mostra impotent amb nosaltres, el missatge del cristianisme depèn de tu». El que mor a la creu no és el representant de Déu, és el propi Déu. El missatge del cristianisme és que l'única realitat de Déu és la unitat dels creients, que són lliures i iguals. Aquest és el gran potencial emancipador del cristianisme. L'Apocalipsi, el Judici Final ... no és cristianisme, és agnosticisme. Quan els deixebles pregunten a Jesús com sabran que tornarà, la veritable resposta és: «Quan hi hagi amor entre dos de vosaltres, allà estaré». Crist és aquí quan ens estimem. És l'única cosa que necessitem. Som totalment lliures.

«L'actitud més molesta que imagino és l'hedonisme suau»

En aquest sentit, el cristianisme és una religió de la llibertat, la lliçó és com desfer-se de Déu. És totalment única perquè Déu s'esborra a si mateix. És com una mena d'unitat protocomunista. Què és l'Esperit Sant? És simplement una comunitat igualitària. La família amb un pare i una mare és una jerarquia. Hauries de voler al teu pare, però no perquè sigui el teu pare, sinó com un igual. És un missatge radical d'igualitarisme. L'origen i tota la Història de l'Església és una lluita contra aquest antic missatge emancipador i revolucionari. El cristianisme sempre diu que cal lluitar contra els seus propis excessos. És una tremenda revolució ètica.

I què em diu de l'espiritualitat? La considera també una revolució?

Estic totalment en contra del que es coneix com a nova espiritualitat. És una cosa extremadament narcisista. No resulta sorprenent que la considerem la nostra ideologia espontània, una mena d'hedonisme instructiu. Com diuen a La guerra de les galàxies, no t'aferris massa als béns materials, recorda que la teva veritable vida està dins teu; la realitat és un joc d'aparences, no et prenguis massa seriosament. Aquesta actitud encaixa perfectament amb el capitalisme global. Penso que és una forma terriblement eurocèntrica.

«El cristianisme és una tremenda revolució ètica»

La gran lluita avui és entre aquesta pseudo espiritualitat pagana i la veritable experiència cristiana en la que hauries de reflexionar sobre el món, involucrar-te per complet. L'actitud més molesta que em puc imaginar és aquest hedonisme suau: gaudir, però no massa, perquè no val la pena comprometre 's totalment a la vida. Aquest és el nostre univers capitalista, en el seu aspecte ideològic.
No m'agrada tenir vida interior. La meva vida està fora. No crec que la riquesa interna prevalgui sobre la personalitat. Encara que sóc freudià, deixeble de Jacques Lacan, no m'agrada la psicoanàlisi en el sentit de per què hauria de buscar en el meu interior. Què descobreixes? Alguna merda; horrors. Crec en la superfície, no en la bondat de l'home. Crec, i això li pot sorprendre, que en el més profund de nosaltres som malvats. Només els records superficials o els miracles fan que seguim sent ètics.