FI D'UNA BANDA TERRORISTA


Ara que ETA ha entregat les armes, encara que de fet des del 2011 la banda terrorista estaba inoperant. Seria fàcil dir que només falta que entreguin les armes els altres terroristes, els d'Estat, però no seria just, car el GAL o Intxaurrundo va ser durant el Govern González, i tot i ser terrorisme d'Estat no serveix per excusar als etarres, que allunyats de la seva lluita política es van transformar en una banda terrorista amb més de 829 morts a l'esquena, i 300 assassinats sense esclarir a hores d'ara.
No entenc lo de demanar perdó, més que res perquè em sona a hipocresía si s'arriba a fer, i costa de creure en la sinceritat de la disculpa. L'important és la disolució de la banda terrorista, i aquí, el que no es diu, és que aquesta disolució s'ha produït contrariament a una solució política com es demanava, i ha estat la política de José Maria Aznar d'optar per una solució militar i judicial, que va ser prou criticada, però el temps li ha acabat donant la raó, i sense cap Gal. Tambè hi varen incidir els atemptats de l'11-S a Madrid, que encara que varen perjudicar al partit d'Aznar per la seva tossuderia en acusar ETA dels atemptats, varen fer veure als etarres cap on derivaba el nou terrorisme islàmic i com la seva lluita habia entrat un carreró sense sortida, però insisteixo en que la seva fi ha estat gràcies a les dures polítiques de José María Aznar.

5 comentaris:

  1. Esta es una entrada nada fácil.
    Según lo que se opine , lo primero que tildará el lector, sea de un pensamiento u otro, es de "faixiste" , o "librepensador".

    Lo primero que se ha de decir es que no es lo mismo ser víctima que verdugo. Lo segundo es que no es lo mismo que tu hijo sea un "etarra" convencido de que la independencia de tu país , y que sólo se dará a base de guerra de guerrillas; y lo tercero sería decir que cambiando las tornas, que el hijo en vez de ser el "etarra" sea el condenado a muerte por el mero hecho de pensar de forma diferente, y de militar en un partido político opuesto.

    Como las cosas se ven diferentes y los muertos son los hijos de los demás (mira que bien se opina sabiendo este hecho), mi opinión es que mientras NO SE SEPA QUIENES FUERON LOS ASESINOS DE LOS TRESCIENTOS CASOS que quedan por saber, no podemos darles carta de aproximación ni de libertad.

    No es necesario decir que pululan por la calle los ASESINOS de trescientas personas completamente impunes e inmunes ¿o es que de eso, y como no son nuestros hijos, nos hemos olvidado?.

    Al Aznar, amic meu, que le den por culo, por capullo en lo de la guerra del Irak, y por sobrado y endiosado, pero claro, si yo me pongo en la piel del padre de Irene Villa, o en la piel del Sr Cabrerizo que perdió de un plumazo a Sonia (13 años), Susana (15años) y su mujer Mº del Carmen, y se quedó sólo y con el dolor en aquel Hipercor, las cosas y el pensamiento sería diferente.

    ¿Pedir perdón ? ¿ahora ?...las cosas ya van tarde. No soy juez, y no quiero decir nada más, pero he de decirte que tengo la fortuna de no haber tenido que llorar ningún muerto o mutilado por las "valientes acciones de estos chicarrones del norte", siempre encapuchados y matando a traición o por la espalda.

    Si estos habían de ser los dirigentes de la futura república de Euskadi, vamos aviaos.

    Y si, el Aznar es un cretino, cierto, pero confirmo lo que dices, man que me pese: " la seva fi ha estat gràcies a les dures polítiques de José María Aznar.".

    ResponElimina
    Respostes
    1. aqui no acabariem mai, quants assassins franquistes gaudeixen encara d'impunitat i tampoc han demanat perdó pels seus crims. S'ha acabat ETA, vol dir que s'ha acabat i punt. Et recordo que encara tenim cent mil cadvàvers a les cunetes i no sembla preocupar massa llevat de als seus.

      Elimina
    2. Sin ninguna duda, amic, sin ninguna, pero si retrocedemos 70 años atrás debemos hacerlo con todas las consecuencias. Assassins franquistes i assassenis cenetistes i del Poum...Tenim de tot, como en botica.
      Unos asesinaban detrás de la tapia del cementerio...Los otros te daban el paseillo...o sino a las chekas...Jamás se ha contabilizado los desaparecidos de tales acciones...
      Salut

      Elimina
    3. així va ser, ja m'ho havia explicat el pare, pero parlo dels franquistes perquè aquests encara no se n'han anat i continúen en els llocs de poder, només cal veure cognoms dels membres del Pp, o qui eren els seus pares, com per cert els germanets Fernandez Diaz, Soraya, Aznar i altres....

      Elimina
  2. Coincideixo en que ha sigut la política de desgast el que els ha portat a la disoluciô.

    Espero que es faci tot el possible per aclarir l´autoria del assasinats sense resoldre. Será l´unica manera de tancar aquet drama de una manera seriosa y segura, i un ùltim homenatje als morts. I que tothom asumeixi las sevas responsabilitats.

    Jo vaig patir una atemptat dels polis-milis, i no em va fer cap gràcia que el preu de la seva disoluciò fos l´impunitat per els que es van rendir.

    Aquell cop no varem patir cap mort ni cap ferìt, pero va faltar molt poc per que allò fos una tragedia inmensa, cuestió de centimetres.

    Una abraçada

    ResponElimina