Explica Monegal a el Periódico que en la nova temporada de Cuando ya no esté (#O, Movistar+), Iñaki Gabilondo ha viatjat fins a Kyoto per conèixer el professor Hiroshi Ishiguro, màxima autoritat mundial en androides i robots. La trobada ha sigut(1) interessantíssima. També molt inquietant. Van parlar d'aquell futur, gairebé immediat, en què els androides ja estaran treballant per a nosaltres -o potser contra nosaltres- i formaran part de les nostres vides. «Ens reemplaçaran en les nostres activitats. Ara ja tenim robots que conviuen amb nosaltres perquè són més eficients. Un telèfon mòbil alberga més números de telèfon que tots els que nosaltres podem memoritzar, per exemple. Això avui ja ho sabem. Però de seguida vindran els androides. ¡Són l'evolució natural de l'espècie humana!». ¡Ahh! Malgrat que el professor Ishiguro era parc en gestualitat, i d'un petri hieratisme facial, vam notar brillantor als seus ulls. Hi havia il·lusió, i alegria, en aquell dibuix de l'immediat futur que ens està preparant. Gabilondo, en canvi, semblava preocupat. I parafrasejant Stephen Hawking va murmurar: «La intel·ligència artificial serà el final de la raça humana». I va afegir, citant aquella sentència del filòsof Nick Bostrom, inventor del concepte de risc existencial: «El robot androide serà l'últim invent humà. A partir de llavors només inventaran ells». O sigui, posem-nos a tremolar.
En un moment donat, Gabilondo va voler conèixer l'última creació d'Ishiguro, l'androide Erika. ¡Ah! És una criatura singular. La seva cara de silicona ha sigut dotada de dolçor en la mirada. El va rebre murmurant-li: «¡Hola Iñaki!». Hi havia fins i tot tendresa en el seu timbre, imperceptiblement artificial. Em sembla que Iñaki va quedar molt descol·locat. El que és terrible d'aquesta trobada és que en cap moment va semblar surrealista. Ni impostada. Ni teatral. Erika parlava i ens transmetia una sensació preocupant: semblava humana.
Una cadena de televisió japonesa ha encarregat la fabricació de dos o tres androides com Erika per presentar programes. Home, per a espais informatius com els telenotícies o els telediaris, és un avanç. No és que ara no tinguem excel·lents exemplars de lloritos que reciten de memòria els missatges i consignes que els manen impulsar. Aquí l'avantatge és que a l'androide no se li ha de donar ni tan sols el salari de la por. I al final del programa, se'l desconnecta i es guarda en un armari. De fet la diferència entre Erika i qualsevol presentador o presentadora de TN és que no hi ha diferència, nomès que en el cas de l'androide les consignes li seràn directament programades i ens causarà menys vergonya aliena quan l'escoltem, i quan s'hagi de disculpar o sigui fer un Urdaci, o farà d'una manera molt més elegant, que no pas aquell dropo lletrejant les sigles C.C.O.O. per no dir comisiones obreras, que no té per cert, res a veure amb les comisiones del tres por siento, que són una altra mena de comisions.
(1) Sigut que s'empra sovint, és correcte? no es millor escriure: ha estat, que no ha sigut?
Y cuando puedan tomar decisiones, algunos ya empiezan, se convertirán en humanoides, y aquí la cosa cambia de concepto e incluso de penalización.
ResponElimina¿De quién será la culpa de una desición mal tomada por uh humanoide?.
Por ejemplo : El metro de Barcelona linea 9 funciona a base de algoritmos. No hay conductor, por lo que el metro en si es una máquina que está programada. Si por aquellas hay un hombre en la via, -no será la primera vez , ni será la última-, y el tren va a una velocidad tal que pararlo significaría que los pasajeros pueden sufrir un percance al frenar bruscamente, la toma de decisión de parar o no parar bruscamente es de la máquina. Un conductor humano sabemos que parará de golpe, porque nadie quiere llevar sobre su conciencia el atropello de nadie, pero no sucederá lo mismo con una máquina pensante.
¿Y la culpa de frenar o no frenar en el momento de quién será ? Del humanoide en si que se ha autoprogramado ?, ¿del programador que ha hecho un programa en donde el humanoide toma decisiones ? ¿del mismo aparato que se autoregula ?
Las cosas con las máquinas no están claras. Yo pongo un ejemplo normal, pero ahora vendrán los coches que circulan sólos y los niños en la calle. Y los aterrizajes automáticos controlados por máquinas.
me temo que estamos dejando de lado los problemas morales, los que nos pertenecen, y estamos dando libertad sin cuartel a las máquinas. y las resposabilidades, y esto no acaba bien, al menos para el humano. No lo veré, pero estoy seguro de que no acaba bien.
Salut
AIXÓ DELS ALGORITMES no ho entenc, pero falla pel que es veu, suposo que es la evolució que bé i ens hi haurem d'adaptar. En el cas dels TN no hi ha diferencia, ara, els cotxes que van sols, em fan més por que els conduïts per homínids que ja m'en fan prou. Pensa que nomès un 10% dels qui condueixen una automòbil estàn capacitats per fer-ho, la resta són un perill en potencia, ah! i recorda a HAL.
Eliminasalut
m'en vaig amb la bici a emborratxar-me dels colors i les olors de primavera.
Siiiiiiiii... cuando tengas una bici que vaya sola....me llamas...los cicleros sois un peligro peligrosssso....
ResponEliminaSalut
la meva bici és de tracció animal, i servidoret, no és per fer el fatxenda, però es un ciclista o biclista que respecta totes les senyals de trànsit, quan va a peu, amb la bici o amb el cotxe. Sóc el capullu que està aturat davant un semàfor en vermell mentre van passant ciclistes que se'l salten.
Elimina