4/5/17

DEVALUACIÓ DE LA CLASSE POLÍTICA


"Han Fei Zi va escriure fa més de dos segles la seva obra "L'art de la Política" on ressalta el paper de tres grans instruments bàsics en la gestió del poder: l'autoritat, el mètode i maneig dels homes, i la llei. Són molts els filòsofs tradicionals que en tractar de la política la relacionen amb alguna cosa creativa, diferent al proposat, òbviament quan lo proposat deixa de ser satisfactori per al governant o per al ciutadà segons d'on vingui la vindicació. Estem en un moment que no cal descriure, que tots detectem com esgotat, antic, sense resposta als excessos que es produeixen, sense control sobre els poderosos, on la democràcia es resol amb la simplificació més basta que són els partits polítics, normalment en la majoria dels països, com Espanya, amb només dos partits polítics. La situació, per tant, requereix d'aquesta creativitat, vivim orfes d'algú que trenqui el motlle, i no sembla que ni Podemos ni Ciutadans siguin els indicats, ja que en el fons són més del mateix, i la percepció és que després dels primers èxits començaran la caiguda, de fet estan ja començant a produir-se desercions en les dues formacions.
El PSoE no hi és ni se l'espera, i com a molt C's pot aprofitar-se de la porqueria que envolta al Pp i esgarrapar alguns vots, pero sempre sota la sospita de no ser més que la marca blanca del Pp, el seu lleial lacai.
Han Fei Zi 

Potser la millor estratègia dels anomenats poders ocults hagi estat la de enfangar la política d'ús diari, gens creativa i molt menys "artística", aconseguint dels ciutadans l'afartament de les institucions i eliminant un instrument que al donar-lo per inútil deixa de ser, conseqüentment útil. 
Si treus el cap a la Premsa, en general escoltes el previsible: el govern dóna la culpa de la crisi a l'anterior govern, l'oposició diu que el govern ho fa malament, els sindicats convoquen vaga general perquè toca, i tots donem per cert que res canviarà i que el capitalisme devorarà sense pudor el que hagi de devorar fins que una altra ona torni a portar la falsa prosperitat. 
Els governants, i en general els polítics, estan devaluats, alguns són joves que ni tan sols van acabar les seves carreres i van ser d'endoll en endoll en llocs de "lliure designació" del partit, fins a arribar amb molt esforç a la més alta cota d'ignorància i la mínima de rebel·lió i indignació, sense cap experiència laboral. D'altra banda, els de fora no s'acosten al circ per por desprestigiarse professionalment i els militants de base es limiten a debatre quan deixaran de pagar una quota que no els val ni tan sols per elegir els seus representants dins del partit, vegis sino els moviments interns del PSoE, i no nomès de la gestora per torpedinar a Sánchez, davant el pànic de Susana Díaz de no guanyar comodament les primaries. 

Per Han Fei era axiomàtic què les institucions polítiques havien de canviar en variar les circumstàncies històriques i que havien de adaptar-se al patró imperant del comportament humà. Potser avui Han Fei Zi no seria obligat a beure el verí que el va portar a la mort, es moriria de pena al veure el que avui és "l'art de la Política". 


SHARE THIS

2 comentaris:

  1. MIra, hay que ser muy idiotas para no ver lo que pasa.
    Hoy todo Dios se queja aquí de que los vascos se llevan la pasta, pero cuando iba el Pujol a Madrid a hablar con el Aznar y se traía la pasta en metálico, no se quejaba nadie...era porque sabíamos negociar.

    Nosotros hemos hecho el camino a la inversa de los vascos. Ellos han dejado las armas, las físicas y las dialécticas y se han uesto al lado de sus intereses, no los del gobierno central.

    Nosotros nos hemos partido en tres trozos PedoCat, el Junts y la ER (y todos con sus odios internos hacia el otro, de tal manera que se graban y se acusan de escondidas), y hemo afilado el ataque dialéctico con el España ens roba.

    Y así, mientras nos alejamos de nuestros intereses comunes (que es el dinero para las infraestructuras y la sanidad), nos queremos acercar a nuestros intereses particulares, atomizando los pocos votos que vamos a sacar y dividiendo una Catalunya en trocitos feudales, por votos/capital y sin apoyar lo que verdaderamente nos interesa, que es el dinero con la ayuda de los votos a los presupuestos del Estado.

    Me da igual si se está o no de acuerdo con este postulado, porque lo evidente es lo que se ve, y lo que se ve es que los vascos negocian mejor para y por su pueblo.

    Un 10 para Aitor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es ben be com dius. El peix al cove que tan criticaven a Pujol. Aquesta es la mare dels ous i la resta fer volar coloms. salut.

      Elimina