ÚLTIMS ESCRITS :

NO HI HAURÀ TANGENTÓPOLIS A ESPANYA


L'escàndol es va desencadenar el 17 de febrer de 1992, quan el president de l'orfenat milanès Pio Albergo Trivulzio, Mario Chiesa, es disposava a ficar-se a la butxaca la novena 'tangent' de 14 milions de lires (1.400.000 pessetes) per una concessió a una empresa de neteja. El problema per a ell és que els bitllets que li va lliurar un empresari per poder construir estaven marcats ia més el constructor, fart de suborns, l'havia denunciat a la justícia i es va entrevistar amb Chiesa amb un micròfon ocult. Agafat amb les mans a la massa, Chiesa va ser detingut per la policia.

Utilitzat pel llavors primer ministre, Bettino Craxi, com "cap de turc", Chiesa va esdevenir una de les víctimes del sistema de corrupció que dominava des de feia diversos anys la política i l'economia italiana. Craxi va guanyar les eleccions i després dels comicis va ser quan la justícia va anunciar la detenció de Chiesa. En aquest moment Craxi diu que el PSI no té res a veure amb les seves pràctiques corruptes. I el detingut, que se sent abandonat, comença a cantar a la presó. Cauen diversos empresaris i altres polítics i l'escàndol surt de Milà i s'estén a altres ciutats del país. Diversos d'aquests polítics, que pertanyen tant al PSI com a la DC, canten, al seu torn, i pel mateix que Chiesa, perquè senten que el seu partit els ha deixat tirats. La seva confessió va portar davant la justícia als peixos grossos de l'escena política i del món empresarial. El balanç final de l'operació 'Mans Netes' es va saldar amb 1.233 condemnes i 429 absolucions. La conseqüència de l'escàndol va ser que els dirigents del PSI no van obtenir els vots del Parlament per accedir a la presidència del Govern i van arribar Scalfaro i Amato per suplir Craxi i Di Andreotti en el partit i en el govern.

Als Estats Units per una fotesa, una espècie de FernandezDíazgate, va patir un impeachemnt el President Nixon, que va ser obligat a dimitir, més que pel que havien fet els seus, per mentir en el cas Watergate. Mentir a Espanya és habitual, moneda de canvi diaria, el rar és que algún polític no ho faci,Federico Trillo n'és un gran exemple del mentider compulsiu, obsequiat amb una ambaixada a Londres pels seus presumptes crims i omisions.

Tot això son foteses comparat amb la corrupció generalitzada que hi ha a España, pero a diferencia de Itàlia o els EUA, aqui no passa res, cauen alguns xitxarel·los de segona fila, pero els corruptes s'en van de rositas, i no és cert que la justicia actui, nomès ho fa veure i si actua és per obstaculitzar les investigaciones dels corruptes, o fins i tot alguns jutges són apartats o desterrats com Garzon i altres, així els gangsters de la banda criminal pepera poden campar tan amples, i robar, robar i robar impunement, a plena llum, sense amagar-se'n, i fins i tot s'en vanten o almenys s'en foten de nosaltres.

No hi haurà tangentópolis a Españistan, aquí Manos Limpias és l'antitesi del seu homónim italià, i l'esquerra no hi és ni se l'espera, 'Spain is different' ja ho deia el vell feixista gallec. El que era una Unidad de destino en lo universal, s'ha transformat en una Unidad de corrupciòn universal.



1 comentari: