ÚLTIMS ESCRITS :

EL COTXE DE LA MEVA VIDA


Preguntava Jordi Basté als seus oients aquest matí a ran de la celebració de la fira Automobile a Bcn, quin havia estat el cotxe de la seva vida. A mi, malgrat haver fet més de dos milions de quilómetres, els cotxes no m'han agradat gaire, ni els cotxes ni conduir, però al principì si, clar, i el meu primer cotxe, el cotxe de la meva vida va ser un 850 especial.

"L'any 1970 em vaig comprar el meu primer cotxe, un SEAT 850 especial B-761.544, que per cert em va costar 112.000 pessetes. La propaganda de la marca en aquella época als diaris deia així: "Cárguelo hasta los topes (eren temps de baca) póngalo a más de 140 km por hora y sabrá porqué le llamamos especial." I era cert que aconseguia arribar a 140 qm per hora, si hi havia una recta llarga i l'anaves embalant, i engegaves la calefacció encara que fos a l'estiu per que nom s'escalfes l'aigua del radiador.

Ho recordava fa temps, en referir-me als n ous bandolers de les carreteres i autopistes:
"Ai senyor! eren altres temps quan als camins, carreteres i autopistes encara no hi havien retornat els bandolers que a l'edat mitjana assaltaven als desprevinguts vianants pels camins.
El nou bandoler és ara l'Estat, funció que ha delegat en els responsables de trànsit, que obsessionats en el seu afany recaptatori acaben d'aprovar unes normes de trànsit per acabar d’esquilar-nos el suc i el bruc de la nostra empobrida hisenda. Ni per un moment us passi pel cap que el que pretenen és evitar morts, llevat que aquest teòric interès sigui perquè els morts no poden pagar multes. Aixó podria ser, però no! l’interès és esquilar tant com puguin als soferts automobilistes. Que un dia passes de 80 qm per hora on normalment vas a 30 (a pagar); que vas a 121 qm per hora a l'autopista (100 eurons de vellón de multa); que tardes més de mitja hora de l'Hospital General de Catalunya a Barberà (fota’t); que les carreteres estan mal asfaltades, mal peraltades i pitjor senyalitzades (t'aguantes, no és el seu problema); que vas a vuitanta per hora a les quatre de la matinada d'un divendres camí de l'Aeroport i et sents com un idiota? calla, és pel teu bé. Que portes dos milions de quilòmetres a l'esquena, lo qual vol dir que en fas molts cada any i per tant tens tots els números per anar perdent punts i pagar multes (que hi farem, mala sort).
Aquests bandolers del segle XXI són pitjors que els de l'edat mitjana, almenys aquells no enganyaven, et robaven i punt, aquests a sobre volen encobrir els seus atracaments a mosso armat amb la demagògia barroera que ho fan tot per el teu bé, i quan l'administració diu que fa alguna cosa per el teu bé, ja pots començar a tremolar, posa't la mà a la cartera i pensa quan et costarà."

4 comentaris:

  1. EL MEU PRIMER RECORD ES EL D'UNA MENA DE CAMIONETA,"LA RUBIA",LI DEIEM,BE TOTHOM ELS HI DEIA AIXI,QUE EL MEU PARE I UN TIET ES VAN RECONSTRUIR,PEÇA A PEÇA ELLS MATEIXOS.LA RECORDO AMB MOLT D'ANYOR.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una rubia em sembla que eren aquella especie de cotxe familiar que la part del darrere era de fusta.

      Elimina
  2. Jo el 4L de la Renault..aquet si que era bó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el 4l, altrament dit quatre llaunes, es encara a dia d'avui el cotxe dels pagesos.

      Elimina