10/5/17

INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA MENTIDA


"Quan es posi de moda el parlar clar", ironitzava amb molta serietat A. Machado en el seu Juan de Mairena, "veurem! Com diuen a Aragó. Veurem el que passa quan el distingit, el correcte, el veritablement habitual sigui fer-se comprendre per tot el món, sense dir massa tonteries. Potser veurem llavors que són molt pocs al món els que poden parlar, i menys encara els que aconsegueixen fer-se entendre."
Una manera habitual de falsejar la realitat és presentar-la de forma incomprensible. Qui és massa covard per mentir obertament o li manca d'habilitat per fer-ho, s'expressa sense claredat, de forma confusa. Sovint se surt amb la seva perquè moltes persones creuen que plantejar preguntes equival a trencar amb les bones maneres, que és una falta d'educació, vaja!. La por a fer preguntes és el resultat de la domesticació de tota una societat no nomès dels mitjans.
Però no són només les persones les que s'expressen amb poca claredat per ocultar-nos les veritats, també s'expressen en termes poc clars les institucions a l'hora de parlar de determinats assumptes. Si la confusió es repeteix amb bastant freqüència, la majoria s'acostuma a ella com si fos transparent, com si fos veritat. Com menys clar s'escrigui o es parli tant més temps romandrà oculta la falsedat de l'enunciat. Això és la posveritat, o la institucionalització de la mentida. I aquí en tenim uns quants casos políticament extrems.

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. A veces nos hablan muy claro y tampoco nos enteramos, FRANCESC.
    recuerdo aquello de:
    OTAN NO
    OTAN DE ENTRADA NO
    OTAN SI.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, havien d'haver dit: Otan, alomojó

      Elimina
  2. El grafit és impressionant, un dels bons. El mal és que el parlar de forma imprecisa, plena d'eufemismes i fent revolts a desdir, forma part ja del llenguatge polític en totes les capes. Ahir mateix vaig assistir a una reunió on un regidor que no fa res i té un servei que fa caure la cara de vergonya va fer tants tombs que, al final, tothom va acabar callant. Aleshores, quan algú -potser jo- diu les coses pel seu nom se li diu que és agressiva. Per això, manta vegades m'ho miro com l'antropòleg s'ho miraria, perquè l'únic que voldries és fugir al capdamunt de la muntanya. Hem dut el relativisme fins a extrems delirants i ara ja res no és veritat, perquè tot és mentida.

    ResponElimina
  3. Crec que es una comtesa que l'hem perdut, fixa't com el PP que n'és el rei d'aquest tipus de llenguatge s'en surt prou bé, i no perd votants malgrat aquest llenguatge i la corrupció que arrossega. El grafit és de Bansky

    ResponElimina

About Me