Va despertar quan va sonar el despertador, però es va quedar estès al llit durant una estona després d'haver-ho apagat, repassant per última vegada els plans que tenia per fer un desfalc al matí i cometre un assassinat a la nit.
Havia pensat en tots els detalls, però els estava donant el repàs final. Aquella nit, a les dues quaranta i sis minuts, seria lliure, en tots els sentits. Hi havia escollit aquell moment perquè complia quaranta anys, i aquella era l'hora exacta en què havia nascut. La seva mare havia estat molt aficionada a l'astrologia, raó per la qual coneixia tan exactament l'instant del seu naixement. Ell no era supersticiós, però la idea que la seva nova vida comencés exactament als quaranta anys li semblava divertida.
En qualsevol cas, el temps se li tirava a sobre. Com a advocat especialista en successions i custòdia de patrimonis, passaven molts diners per les seves mans... I una part no havia sortit d'elles. Un any enrere havia "agafat prestats" cinc mil dòlars per invertir-los en alguna cosa que semblava una manera infal·lible de duplicar o triplicar els diners, però els havia perdut. Després havia "agafat prestat" una mica més, per jugar, d'una manera o una altra, i tractar de recuperar la primera pèrdua. En aquell moment hi havia ni més ni menys que més de trenta mil; el desquadrament només podria seguir ocultant-lo uns pocs mesos més, i no li quedaven esperances de poder restituir els diners que faltaven per llavors. De manera que havia estat reunint tot l'efectiu que va poder sense despertar sospites, liquidant diverses propietats que controlava, i aquella tarda tindria diners per escapar; de l'ordre de més de cent mil dòlars, prou per a la resta de la seva vida.
I no l'atraparien mai, havia planejat tots els detalls del seu viatge, el seu destí, la seva nova identitat ... i era un pla a prova d'errors. Portava mesos treballant en ell.
La decisió de matar la seva dona havia estat gairebé una ocurrència d'última hora. El motiu era simple: l'odiava. Però després de prendre la decisió de no anar mai a la presó, de suïcidar-se si arribaven a arrestar-lo alguna vegada, es va adonar que, ja que moriria de totes manera si l'atrapaven, no tenia res a perdre si deixava una esposa morta després d'ell en lloc d'una viva.
Gairebé no havia pogut contenir el riure davant el adequat del regal d'aniversari que ella li havia fet el dia anterior, avançant-se a la data: una maleta nova. També l'havia convençut per celebrar l'aniversari deixant que ella fos a buscar-lo al centre per sopar a les set. Poc s'imaginava ella com aniria la celebració després d'allò. Planejava portar-la a casa abans de les vuit i quaranta i sis per satisfer el seu sentit del que apropiat i esdevenir un vidu en aquell moment exacte. El fet de matar-la també tenia un avantatge important. Si la deixava viva i adormida, quan despertés i descobrís la seva desaparició, endevinaria de seguida que ha passat i trucaria a la policia. Si la deixava morta, trigarien un temps en trobar el seu cos, possiblement dos o tres dies, i disposaria de molt més avantatge.
Al despatx, tot va ser com la seda; per quan va anar a reunir-se amb la seva dona, tot estava llest. Però ella es va entretenir amb els aperitius i el sopar, i ell va començar a dubtar de si li seria possible tenir-la a casa a les vuit i quaranta-sis. Sabia que era ridícul, però el fet que el seu moment de llibertat arribés llavors i no un minut abans ni després s'havia tornat important. Va mirar el rellotge.
L'hi hauria fallat per mig minut d'haver esperat a estar dins de la casa, però la foscor del porxo era perfectament segura, tan segura com l'interior. La porra va baixar un cop amb totes les seves forces, just mentre ella estava de peu davant la porta esperant que ell obrís. La va agafar abans que caigués i va aconseguir sostenir-la amb un braç mentre obria la porta i tornava a tancar-la des de dins.
Llavors va accionar l'interruptor, l'habitació es va omplir de llum groga, i abans que s'adonessin que sostenia la seva dona morta en els braços, els convidats a la festa d'aniversari van cridar a cor:
-¡Sorpresa!
Havia pensat en tots els detalls, però els estava donant el repàs final. Aquella nit, a les dues quaranta i sis minuts, seria lliure, en tots els sentits. Hi havia escollit aquell moment perquè complia quaranta anys, i aquella era l'hora exacta en què havia nascut. La seva mare havia estat molt aficionada a l'astrologia, raó per la qual coneixia tan exactament l'instant del seu naixement. Ell no era supersticiós, però la idea que la seva nova vida comencés exactament als quaranta anys li semblava divertida.
En qualsevol cas, el temps se li tirava a sobre. Com a advocat especialista en successions i custòdia de patrimonis, passaven molts diners per les seves mans... I una part no havia sortit d'elles. Un any enrere havia "agafat prestats" cinc mil dòlars per invertir-los en alguna cosa que semblava una manera infal·lible de duplicar o triplicar els diners, però els havia perdut. Després havia "agafat prestat" una mica més, per jugar, d'una manera o una altra, i tractar de recuperar la primera pèrdua. En aquell moment hi havia ni més ni menys que més de trenta mil; el desquadrament només podria seguir ocultant-lo uns pocs mesos més, i no li quedaven esperances de poder restituir els diners que faltaven per llavors. De manera que havia estat reunint tot l'efectiu que va poder sense despertar sospites, liquidant diverses propietats que controlava, i aquella tarda tindria diners per escapar; de l'ordre de més de cent mil dòlars, prou per a la resta de la seva vida.
I no l'atraparien mai, havia planejat tots els detalls del seu viatge, el seu destí, la seva nova identitat ... i era un pla a prova d'errors. Portava mesos treballant en ell.
La decisió de matar la seva dona havia estat gairebé una ocurrència d'última hora. El motiu era simple: l'odiava. Però després de prendre la decisió de no anar mai a la presó, de suïcidar-se si arribaven a arrestar-lo alguna vegada, es va adonar que, ja que moriria de totes manera si l'atrapaven, no tenia res a perdre si deixava una esposa morta després d'ell en lloc d'una viva.
Gairebé no havia pogut contenir el riure davant el adequat del regal d'aniversari que ella li havia fet el dia anterior, avançant-se a la data: una maleta nova. També l'havia convençut per celebrar l'aniversari deixant que ella fos a buscar-lo al centre per sopar a les set. Poc s'imaginava ella com aniria la celebració després d'allò. Planejava portar-la a casa abans de les vuit i quaranta i sis per satisfer el seu sentit del que apropiat i esdevenir un vidu en aquell moment exacte. El fet de matar-la també tenia un avantatge important. Si la deixava viva i adormida, quan despertés i descobrís la seva desaparició, endevinaria de seguida que ha passat i trucaria a la policia. Si la deixava morta, trigarien un temps en trobar el seu cos, possiblement dos o tres dies, i disposaria de molt més avantatge.
Al despatx, tot va ser com la seda; per quan va anar a reunir-se amb la seva dona, tot estava llest. Però ella es va entretenir amb els aperitius i el sopar, i ell va començar a dubtar de si li seria possible tenir-la a casa a les vuit i quaranta-sis. Sabia que era ridícul, però el fet que el seu moment de llibertat arribés llavors i no un minut abans ni després s'havia tornat important. Va mirar el rellotge.
L'hi hauria fallat per mig minut d'haver esperat a estar dins de la casa, però la foscor del porxo era perfectament segura, tan segura com l'interior. La porra va baixar un cop amb totes les seves forces, just mentre ella estava de peu davant la porta esperant que ell obrís. La va agafar abans que caigués i va aconseguir sostenir-la amb un braç mentre obria la porta i tornava a tancar-la des de dins.
Llavors va accionar l'interruptor, l'habitació es va omplir de llum groga, i abans que s'adonessin que sostenia la seva dona morta en els braços, els convidats a la festa d'aniversari van cridar a cor:
-¡Sorpresa!
“Nightmare in Yellow”, 1961
FREDRIC BROWN - ciudadseva.com
Tags:
- LAST
Molt bo, sempre es te que preveure tot, fins i tot les sorpreses.
diria que aquest final l'he vist en una pel·lícula, pero no sóc capaç de recordar quina.
Una de les 'Historias para no dormir' va adaptar aquest relat, per això el recordes
Aquí explica que va ser un dels primers 'El cumpleaños, crec que el tenim en un DVD que vaig regalar al meu germà
https://es.wikipedia.org/wiki/Historias_para_no_dormir
Siii, de Narciso Ibañez serrador ...
D'aixó em sonava, de Chicho i las historias para no dormir. Gràcies.
s'ha de fer un altre final
per a veure qu pasa