No crec us sonin els cognoms Llangonissagoitia i Butifarramendi. Aquests suposats cognoms en euskera segons el Santiago el meu pare, són deguts a la creativitat d'en Valentí Castanys, el dibuixant i humorista del diari d'esports "el Once" acabada la guerra. Castanys és també l'autor de la definició de "manigua" d'un raconet de l'antic camp dels pericos a Sarrià on es veu hi havia un parell o tres de palmeres escadusseres. 
Joan Timoneda
He pensat avui amb Castanys, en llegir aquest poema de Joan Timoneda, car hi surt una expressió que no se identificar i no he trobat a Sant Google ni al diccionari de Francesc de Borja Moll. 
Ja sé que no té res a veure, pero aquests farariram, fararirunfar, fararirunfà, ha de tenir algún sentit que se m'escapa. Podria ser una expressió en valencià antic del segle XV, época en que va ser escrit el poema per Timoneda, potser un joc de paraules local, com aquell en castellà de 'como me la maravillaría yo' de Lola Flores, que tambè és antiga, però que tampoc he pogut esbrinar qui és l'autor.

ALEGRAU-VOS PARE ADAM

Alegrau-vos, para Adam
de la faraririram
que la Verge n'és partera
lloat sia Déu!

¿A on anirem a cercar.
de la fararirunfar?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la fararirunfà,
i son fill en un pessebre, 
lloat sia Déu.