1.- Les creus de color rosa ubicades en alguns sectors de Ciudad Juárez, a Chihuahua, Mèxic, semblen haver perdut el sentit que van tenir en el seu moment com a símbol per demanar justícia per la desaparició i mort de centenars de dones. Han passat més de 20 anys des que es va registrar el primer cas i les històries de com s'esfuma el rastre d'algunes joves, com si se les hagués empassat la terra, continuen. Segueix sent comú trobar-se amb una mare que intenta donar la descripció més precisa de com anava vestida la seva filla l'última vegada que la va veure, però el final de les històries no sempre és el que esperen.

2.- "- ¿Quién es el masajista? – pregunto Fate. - No lo hemos visto, creo que nunca sale al patio, es un tipo ciego, ¿lo entiendes?, un tipo ciego de nacimiento que se pasa todo el día en la cocina, comiendo, o en el cuarto de baño, cagando, o tirado en el suelo de su habitación leyendo libros en el idioma de los ciegos, el lenguaje ese, ¿como se llama? - El alfabeto Braille – dijo el otro periodista.
Fate se imagino al masajista leyendo en una habitación completamente a oscuras Y tuvo un ligero estremecimiento. Debe ser algo parecido a la felicidad, pensó..." Fate va a Santa Teresa (Ciudad Juarez) per cobrir accidentalment un combat de boxa i es trova amb la terrible realitat dels assassinats de dones." - Roberto Bolaño 2666 (la part de Fate)
3.- La part d'Amalfitano  "No se que he vingut a fer a Santa Teresa, es va dir Amalfitano al cap d'una setmana d'estar vivint en la ciutat. No ho saps? Realment no ho saps?, es preguntà. Veritablement no ho sé, es va dir a si mateix, i no podia ser mes eloqüent. 2666 - Roberto Bolaño."

4.- La parte de los crímenes - 

".....El último caso del año 1997 fue bastante similar al penúltimo, sólo que en lugar de encontrar la bolsa con el cadáver en el extremo oeste de la ciudad, la bolsa fue encontrada en el extremo este, en la carretera de terracería que corre, digamos, paralela a la línea fronteriza y que luego se bifurca y se pierde al llegar a las primeras montañas y a los primeros desfiladeros. La víctima, según los forenses, llevaba mucho tiempo muerta...

5.- ...Villa Ahumada, Ciudad Juarez, El Paso, Sinaloa, Casas Grandes, Chihuahua. Las balaceras (tiroteigs) són a l'ordre del dia i no tan sols ja els assassinats de dones de les "Maquilas", és el narcotràfic, la corrupció de la pròpia policÍa, del Governador, de l'Estat, de tot, on l'any passat es varen registrar quasi 400 morts violentes només a Ciudad Juarez, del narcotrafic i el crim organitzat, i porten registrats 806 feminicidis de dones d'entre 15 a 30 anys del 2010 al 2016. I se'n parla, se'n parla i se'n parla, jo mateix ho he fet des d'aquí en més d'una ocasio, però no es posa remei a la gravetat del problema. I les "balaceras" són el pa de cada dia, com una gota malaia sagnant que no s'atura, amb una crueltat i violéncia màximes.
És l'horror del dia a dia, la degradació de la vida d'unes poblacions oblidades, deixades a la seva dissort i de les que no s'en preocupa gairebé ningú. I no passa al tercer món, ni en cap remot país de l'orient, és a Mexic al bell mig d'Amèrica i en ple segle XXI. Potser 2.666 és una referencia al número de morts en aquesta dissortada zona. Un oasi d'horror enmig d'un desert d'avorriment.
-