<strong>EL SUÏCIDA</strong> - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
<strong>EL SUÏCIDA</strong>

EL SUÏCIDA

Share This

Al peu de la Bíblia oberta -on estava assenyalat en vermell el verset que ho explicaria tot- va alinear les cartes: a la seva dona, al jutge, als amics. Després va beure el verí i es va ficar al llit.

Res. A l'hora es va aixecar i va mirar el flascó. Sí, era el verí.

Estava tan segur! Va recarregar la dosi i va beure un altre got. Es va ficar al llit de nou. Una altra hora. No moria. Llavors va disparar el seu revòlver contra la templa. ¿Quina broma era aquesta? Algú -però qui, quan? - Algú li havia canviat el verí per aigua, les bales per cartutxos de fogueig. Va disparar contra la templa les altres quatre bales. Inútil. Va tancar la Bíblia, va recollir les cartes i sortir de la cambra en el moment en què el propietari de l'hotel, mucamos i curiosos acudien alarmats per l'estrèpit dels cinc espetecs.

En arribar a casa es va trobar amb la seva dona enverinada i amb els seus cinc fills a terra, cadascun amb un tret a la templa.

Va agafar el ganivet de la cuina, es va despullar el ventre i es va anar donant ganivetades. El full s'enfonsava en les carns toves i després sortia net com l'aigua. Les carns recobraven la seva lisitud com l'aigua després que li pesquen el peix. Es va vessar nafta a la roba i els llumins s'apagaven grinyolant. Va córrer cap al balcó i abans de tirar-se va poder veure al carrer el tendal d'homes i dones dessagnant-se pels ventres apunyalats, entre les flames de la ciutat incendiada.



EL SUÏCIDA
[Conte. Text complet.]
Enrique Anderson Imbert
ciudadseva.com

1 comentari:

.