Hi ha una nova forma de periodisme - diuen -, per a això, un ha de posar-se únicament les ulleres de realitat virtual. Automàticament, viatja digitalment a Lesbos per viure la crisi dels refugiats a Europa, amb una sensació total, d'estar en el mateix lloc on, diàriament, els voluntaris intenten salvar totes les vides possibles.

 "El diferent que és veure una foto, que ja ens ha commocionat i ha canviat la nostra manera d'entendre aquesta crisi veient a un nen encallat a la platja. Imagina com canvia això si ets a la platja", assenyala Óscar Hormigos, fundador de The App Date. L'Immersive Journalism' o periodisme immersiu ha permès ja veure, com si s'estigués allà, les vigílies després dels atemptats de Paris; o viatjar, al costat de la fundació Bill Clinton a l'Àfrica. En el periodisme humanitari pot ser molt útil la realitat virtual.

 Però hi ha un altre manera de fer periodisme, representat sobretot per la Sexta, és el periodisme agressiu, gestual en excés, vulgar, demagògic, populista, amb il·lustres representants com Maguila el Goril·la, Ana i els llops, Mamen i el teleñeco i altres espècimens d'aquest nou i alhora vell periodisme, poc veraç, agressiu i sobretot desinformador, però que s'està estenent per l'orbe televisiu. Poc han vist i après aquests aprenents de res d'Iñaki Gabilondo i altres com ell, que comparat amb ells sí que fa bon periodisme, sobretot per que Gabilondo informa amb sobrietat, amb honestedat, sense escarafalls ni aldarulls innecessàris, cosa que ja no s'estila. No és nou periodisme, ni una nova forma de periodisme, és el vell periodisme de sempre, però mal interpretat, així de senzill, així de trist.