"Tant els riscos com les riqueses són objecte de repartiments, i tant aquestes com aquells constitueixen situacions: situacions de perill o situacions de classe. No obstant això, tant aquí com allà es tracta d'un bé completament diferent i d'una altra disputa sobre el seu repartiment. En el cas de les riqueses socials, es tracta de béns de consum, d'ingressos, d'oportunitats d'educació, de propietats, etc., en tant que recursos escassos als quals s'aspira. Davant d'això, els perills són un producte addicional d'una sobreabundància que cal impedir. Aquests cal o suprimir-los o negar-los, cal reinterpretar. Així doncs, a la lògica positiva de l'apropiació es contraposa una lògica negativa del eliminar, l'evitar, de l'negar, l'reinterpretar. 
Mentre que els ingressos, l'educació, etc., són per a l'individu béns consumibles, experimentables, l'existència i el repartiment de perills i riscos sempre estan intervingudes argumentativament. Sovint, el que perjudica a la salut i destrueix la natura no ho pot conèixer la pròpia sensació, els propis ulls, i fins i tot allà on aparentment està a la llum del dia la construcció social li fa necessitar per a la seva constatació «objectiva» del judici de l'expert. 
Molts dels nous riscos (contaminacions nuclears o químiques, substàncies nocives en els aliments, malalties civilitzatòries) se sostreuen completament a la percepció humana immediata. al centre passen cada vegada més els perills que sovint per als afectats no són visibles ni perceptibles, perills que en certs casos no s'activen durant la vida dels afectats, sinó en la dels seus descendents; es tracta en tot cas de perills que necessiten dels «òrgans perceptius» de la ciència (Teories, experiments, instruments de mesura) per Placerse «visibles», interpretables, com perills. 
El paradigma d'aquests perills són les mutacions genètiques causades per la radioactivitat, que, imperceptibles per als afectats, deixen a aquests per complet (tal com mostra l'accident al reactor de Harrisburg) a la mercè del judici, dels errors, de les controvèrsies dels experts. ULRICH BECK. La societat del risc."

 És possible que Donald Trump no sàpiga qui és Ulrich Beck i que consideri que tampoc li fa cap falta, ja té la complicitat del cosí de Mariano Rajoy, però no estaria de més considerar raonable la postura del sociòleg alemany Ulrich Beck. Sobretot quan està a punt d'anunciar que traurà als Estats Units de l'acord climàtic de París i no queda clar si ho farà perquè li importa un rave el medi ambient o perquè considera que això impedeix a la seva gent fer avantatjosos negocis. 
El tractat va comprometre l'any 2015 a 200 països en la rebaixa del diòxid de carboni i altres emissions fruit de la combustió d'energies fòssils per tal de limitar l'escalfament planetari. En l'última reunió del G-7, a Trump van semblar no importar-li les recomanacions d'Emmanuel Macron o Angela Merkel al respecte. I com ja comencem a conèixer-lo, la seva resposta possiblement via twitter serà comunicar la sortida dels EUA de l'acord climàtic de Paris, malgrat Juncker digui que no és tan fàcil. El que no sé si això comportaría la possibilitat d'acusar Donald Trump, de crims contra la humanitat, encara que sigui ecològics.