02 de juny 2017

PORTA'M A LA LLUNA


A més de cavalcar en una bala de canó, ballar a l'estómac d'una balena, viatjar enganxat a un ramat d'oques, muntar un cavall partit per la meitat o salvar-se d'enfonsar-se en un pantà tirant de la seva pròpia cua, a 'Les sorprenents aventures del baró Münchhausen', publicades per Rudolph Erich Raspe el 1785, l'enginyós aristòcrata també arribava a la lluna muntat en un vaixell globus. Allà alternava amb els selenites, extraterrestres capaços de separar-se dels seus caps i fins i tot viatjar sense ells grans distàncies. 
El nostre satèl·lit ha inflamat la imaginació viatgera i literària des de temps molt remots, tant com per remuntar-se a Història veritable de Luciano de Samósata al segle II, on en primera persona explica les seves aventures a la lluna, habitada per estranys éssers que no tenen anus, poden desprendre's dels seus ulls i són els homes els qui donen a llum. 
L'aterratge de l'Apollo XI al mar de la Tranquil·litat i la retransmissió televisiva dels primers passos de Buzz Aldrin i Neil Armstrong a tot el planeta va tancar la possibilitat d'un mite. Els viatges al nostre satèl·lit van deixar de ser objecte de la imaginació: hem estat allà i vist el que hi ha. Ni rastre de selenites ...

El pare solia canturrejar:Porta'm a la lluna vull estar a vora teu, porta'm a la Lluna i si no a Cardedéu, en un reconeixement dins la pàrodia de la impossibilitat de anar a la lluna - de moment -. Per que ara sembla que sera possible segons empresaris com l'indi Naveen Jain, convençut que d'aquí a pocs anys gaudir d'un cap de setmana a la lluna resultarà d'allò més habitual. Jain és un tipus apassionat i ambiciós, un enginyer que va créixer en una família humil de Nova Delhi i després es va traslladar als Estats Units a la recerca de fortuna. Va treballar en Microsoft i va fundar Infospace, una de les empreses d'Internet que van créixer com l'escuma i van caure a plom durant la bombolla de les puntcom dels noranta. Així que sap el que és arriscar-se amb enormes projectes i també fracassar en gran. El seu nom no deixa indiferent: per a uns es tracta d'un altre oportunista dels anomenats emprenedors que, a la calor de la borsa, se les va enginyar per fer-se milionari; per a altres, en canvi, és un filantrop i un visionari. Tots dos coincideixen en que cal seguir-li la pista, perquè si alguna cosa ha caracteritzat la carrera de Jain és el seu olfacte per saber per on es mourà el món de la tecnologia en el futur.

Tot i que els projectes de Jain en l'actualitat s'estenen en diversos camps (que inclouen la salut o l'educació), el que més ha cridat l'atenció és Moon Express, una companyia que vol aconseguir la lluna en breu. "Parafrasejant John F. Kennedy, va declarar l'empresari indi a The New York Times, no hem triat anar a la lluna perquè sigui fàcil, sinó perquè és un bon negoci. Tot pel que lluitem, ja siguin terres, aigua, o energia, existeix en abundància a l'espai". Als recursos naturals, l'empresari afegeix el turisme com un altre interès potencial, a més de la necessitat de la humanitat d'anar buscant nous llocs en què viure fora del nostre planeta. Si les previsions de Jain són certes, és molt probable que els enamorats dins de molt poc deixin de prometre's la lluna... canviaran les seves romàntiques paraules per uns dies en el satèl·lit.


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Y entonces joderemos ese planeta al igual que lo estamos haciendo con este...fenomenal.

    ResponElimina
  2. és el primer que vaig pensar en llegir la noticia: ara ens petarem la Lluna.

    ResponElimina
  3. Sou uns pessimistes sense remei.

    ResponElimina
  4. Diuen que un pesimista és un optimista ben informat, i coneixent al personal, crec que no anem gens errats en la nostre apreciació.

    ResponElimina