"....I aquesta societat opulenta, que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que nomes està obsessionada en consumir, en viatjar, en voler-ho tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, una Festa major, un Hotel o al bell mig d’un carrer o una plaça, o en qualsevol edifici públic. 
-
Amb un enemic com aquest, disposat fins i tot a morir, a immolar-se per la seva causa, no hi ha res a fer, és una batalla perduda abans de començar, perquè de fet no comença, succeeix quan aquest enemic vol que succeeixi, quan menys ho esperem. I haurem d’acostumar-nos a conviure en aquest estat de perill latent i constant, forma part del nou terror globalitzat, el qual els Sr. Bush, Blair i Aznar varen fer molt i molt per propiciar-lo amb la seva forassenyada invasió d’Iraq. 
-
Com deia un estúpidament cofoi George W.Bush, després de la invasió d’Iraq, ”el món és ara un lloc molt més segur” Oi tant, segur, que te’n pots anar a l’altre barri d’allò que en diuen un dany col·lateral que és com consideren les víctimes dels atemptats terroristes. O sigui que ni tan sols ens donaran la possibilitat de l’acte digne de morir per alguna causa; morirem víctimes de l’estupidesa d’uns mandataris que no ha sabut veure més enllà del seu propi interès sense ser capaços d’analitzar les tràgiques conseqüències de la seva il·legal acció de guerra, i del fanatisme dels altres que la seva única ideologia és el terror, i amb qui no hi ha diàleg possible, ni manera de raonar...."

Aquest fragment és d'un escrit de fa set anys, 'La no guerra del segle XXI', i és aixó, per més soldats i policies que hi possin, càmeres de control facial i el que vulguin, no poden garantir cap seguretat als ciutadans, amb un atemptat manual amb una furgoneta i tres ganivets quan i on vulguin, els guerrillers (altrament dits terroristes) fan mal i escampen la por entre la ciutadania, i dic guerrillers perquè de fet és aixó, terroristes serien els qui creen terror, aquests tipus d'atemptats no creen terror, sinó por, i aconsegueixen el seu objectiu, de fet, qualsevol d'aquests atemptats que es produeixen a Europa molt de tan en tant i amb poques víctimes, Europa o alguns dels seus Estats amb els practica més asiduament a Iraq i altres països i amb més acarnissament. 
No necessiten els d'Estat Islàmic planificar grans atemptats, qualsevol llop solitari irat contra la societat, sovint amb antecedents, pot fer un atemptat i tenir els seus cinc minuts de gloria, més l'eterna dels musulmans, encara que la religiositat tambè ha desaparescut de l'ideari, - en ple ramadà un musulmà no cometria un atemptat -.
En certa manera aquests atemptats el que fan es portar-nos la guerra no guerra a casa nostra per que prenguem consciencia i per dividir-nos i atiar les nostres fòbies, per que ¿quants nens maten els nostres exercits cada dia arreu dels països Àrabs? no ja conscientment, sinó de foc amic o danys col·laterals. 

 És la No guerra del segle XXI, la que ens explicava Orwell a 1984, però no en forma de fictícies i remotes maniobres militars, sinó al rebedor de casa. I és una ratera sense sortida. Una amenaça a la que a més a més, ni tan sols la podem tèmer, és un pur atzar, com qualsevol accident imprevist en el que un es pot trobar en la seva vida.