I el que hom pensaba era producte de la desmesurada i esbojarrada imaginació d'en Lluís Bosch, i que he publicat a Collonades que entenc és on li correspón, resulta que és una realitat, una distópica i esperpèntica realitat, però es veu que hi ha una tropa de personal patuleic que aboga per la creació de Tabarnia, l'escisió de Barcelona i Tarragona d'una presumpta Catalunya Independent. El moviment és: Barcelona is not Catalonia, i extranyament sembla que van de veres, o de bondeveres, ja ho deia la iaia del Serrat, el món està ben girat.


 Anem a fer una mica de ciència ficció especulativa, a la manera de Philip K. Dick, i anem a imaginar que Catalunya s'ha independitzat d'Espanya. Menys d'un any després de la independència, apareix un nou independentisme: el d'una part de la República catalana. Les comarques riques i progressistes de Catalunya (part de la província de Barcelona i de la de Tarragona, i d'aquí "Tabarnia") reclamen el seu dret a decidir que no volen pertànyer a la República Catalana. El primer símptoma és una campanya d'aspecte espontani i popular que es presenta amb l'eslògan "Lleida ens roba". A continuació, un economista mediàtic presenta un document que demostra l'espoli fiscal a què ens tenen sotmesos els lleidatans, que no donen un pal a l'aigua i es porten més diners dels que aporten a les arques públiques: ¿on s'ha vist que els rics subvencionin els pobres?...

Aquest al·lucinant o al·lucinògen text és, com no podia ser d'una altra manera d'en Lluís Bosch (el podeu llegir sencer aquí), pero de fet va més enllà. Tabarnia és un esbojarrat concepte creat i defensat a:
BINC - Barcelona is not Catalonia, que defensa la creació de Tabarnia, o sia Barcelona i Tarragona independitzats de la resta, o sia Lleida i Girona, sempre dins el supòsit d'una Catalunya independent. Bé, agafo la trompeta i el barret de paper i m'en vaig a donar un tomb, el personal està molt malament del terrat, com un llum, vaja!.
Oh! I encara tenen la barra de demanar respecte, maredédeu, marededéu.
Definitivament, avui no és el meu dia: Aquest matí casualment he conegut a un senyor del grup SENY ASSENYAT que va en una direcció totalment contraria, parla de la independencia dels països catalans, però de tots, tots i tots. Parla dels Estats units de Catalunya.

 Com deia aquell: virgensita, virgensita, que me quede como estoy! Això em passa veure un rere l'altre un episodi de Leftovers i després un de Twin Peaks, juro solemnement no tornar-ho a fer mai més.