Una associació feminista impulsa una recollida de firmes per combatre el 'manspreading' al transport públic madrileny. Asseure's al transport públic amb les cames ben obertes també és una expressió de masclisme. La gran majoria són homes i “no és difícil veure les dones amb les cames tancades i molt incòmodes”, denuncia el grup Microrrelatos Feministas en una petició publicada a Change.org que ja té més de 1.000 firmes.


La petició del grup feminista vol conscienciar els usuaris del transport públic madrileny, metro i autobús, de la importància de respectar l'espai dels altres usuaris a través d'uns cartells que ja hi ha als Estats Units, el Japó i Turquia. Aquests cartells “poden ser el punt de partida per sensibilitzar i que es comencin a respectar” els espais de la dona, asseguren els responsables de la iniciativa.

¿POCA EDUCACIÓ O MASCLISME? - NO! COLLONADES!

Per als impulsors de la iniciativa, l'anomenat ‘manspreading’ (eixancarrament masculí) no és només una qüestió de mala educació. Aquest gest, desconsiderat amb la resta d'usuaris, és majoritàriament masculí. “De la mateixa manera que a les dones ens han ensenyat a seure amb les cames molt juntes, com si haguéssim d'aguantar alguna cosa entre els genolls, als homes els han transmès una idea de jerarquia i de territorialitat, com si l'espai els pertanyés”, denuncia Microrrelatos Feministas. 
Ës mala educació i punt i tampoc n'hi ha tants que ho facin, però aqui cada vegada les feministes se l'agafen més amb paper de fumar i arriben a fregar la histèria. A mi mai se m'ha ocorregut seure d'aquesta manera, simplement per que és de mala educació,  pero dir que és una actitud masclista és simplement una bestiesa com ho és tota la campanya que ha endegat l'Ajuntament de Madrid amb els seus cartellets etc. I és que cada vegada hi ha més indigents mentals que com deia se l'agafen amb paper de fumar i pixen fora de test, sobretot per que el catàleg a la inversa de comportament femení contra els homes és ampli i variat, començant per aquest tracte sistemàtic i vexatori sobre la nostra incapacitat per fer dues coses alhora i bestieses semblants, sempre mensypreant-nos i tractant-no's d'immadurs i beneitons, i no ens queixem pas.
Aixó és com els semàfors LGTB, que va posar l'Ajuntament de Londres, Madrid i tambè a Barcelona, una altra acció onerosa i innecessària, i ja entenc que posar-hi nomès la figura d'un senyor no està bé ni és el més correcte, pero posats a ser estùpidament correctes, hi haurien de posar nens, nenes, o families, para mare i nens, capellans, monges, turistes, imams, polítics i altres especies que es poden sentir ofeses en ser exclosos d'aquests semàfors. Per aquestes i altres bestieses, cada vegada més em sento com deia l'Espriu, envoltat per la mort i rodejat d'imbècils.
Ah! per variar el nom de la cosa, Manspreading, en anglés..., yes!, que posats a filar prim potser s'hauria de doir Menspreading.