A PROPÒSIT DEL TERRORISME


A l’Estratègia de Seguretat i Defensa d’Espanya, de la mateixa manera que a l’Estratègia Europea de Seguretat dissenyada per la UE, es defineixen els principals perills i amenaces a la seguretat, d’entre ells, el terrorisme, si fem cas al discurs oficial dels estats, l’amenaça més rellevant i urgent són els possibles atacs terroristes.
Però el terrorisme té una dificultat, no hi ha consens en la comunitat internacional sobre com definir-lo. Nacions Unides no ha estat capaç d’això, malgrat haver-ho intentat. Per una raó molt simple, perquè en situació de guerra o conflicte armat, en la lluita de la població per donar resposta a una agressió o ocupació estrangera, contra el colonialisme o contra un règim opressor que reprimeix els drets de la població, acusar els grups que practiquen la resistència armada de terroristes és inadequat, i molts estats s’han negat a ratificar una definició que negués el dret a rebutjar amb violència una agressió violenta. És l’anomenat dret a la defensa practicat per maquis, partisans i guerrillers als que no es pot acusar de terroristes, ja que seria tant com considerar a Che Guevara o Viriato com a tals.

Una altra cosa són els escrúpols morals i consideracions polítiques que es puguin tenir sobre els mètodes utilitzats per aquests grups armats. Aquesta mateixa prevenció és extensible a l’anomenat terrorisme d’Estat, practicat d’una manera o d’una altra per molts estats. Robespierre i Pinochet el van instal·lar com a política d’Estat i moltes accions practicades de manera il·legal des de les clavegueres de l’Estat podrien ser denominades com terrorisme. A Espanya, per exemple, els GAL.

Aquesta reflexió de Pere Ortega del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, és molt interessant i em remet a un cas actual: La Fiscalia de l’Audiència Nacional va presentar ahir un escrit d’acusació molt dur per als presumptes autors de l’agressió soferta per dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra), fets que el Tribunal Suprem ja va declarar que tenien caràcter terrorista. El fiscal José Perals sol·licita 62 anys i mig de presó per a un dels acusats i 50 anys de presó per a sis joves implicats en la pallissa, segons l’escrit fiscal. 
El ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per a cada un dels quatre delictes de lesions terroristes (un per cada agent i les seves respectives parelles) que atribueix a cada acusat. A més a més, a Ohian Ciordia li suma 12 anys i mig per amenaces terroristes, que fa una xifra total de 62 anys i mig de presó. Els sis processats que s’enfronten cada un d’ells a 50 anys de presó són Jokin Unamuno, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola i Iñaki Abad. Per a Ainara Urquijo, el ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per amenaces terroristes.

Tot i sent un acte condemnable, 62 anys de presó em sembla una barbaritat, com m'ho sembla sol·licitar 12 anys de presó per amenaces a la Guardia Civil, és una desmesura que nomès és pot donar en una dictadura democràtica com és l'espanyola, o una dictadura bolivariana que és el més semblant, sobretot tenint en compte que quan la Guàrdia civil ha amenaçat, assassinat o torturat a ciutadans, no ha rebut ni de lluny aquest càstig desmesurat.

7 comentaris:

  1. Jo ni al Che ni a Viriato els tinc una excessiva consideració, la veritat, un altre tema és la mitificació posterior

    ResponElimina
  2. ni jo Júlia, el que vol dir Pere Ortega en la seva reflexió és que la frontera entre guerriller i terrorista depén en el fons de si guanyes o perds la comtessa. Al Tinent Coronel Galindo li varen caure 4 anys que no va arribar a complir per actes molts més greus que aquestes que s'imputen a aquests nois, que mereixen un càstig, pero no el que demana el fiscal.

    ResponElimina
  3. hi ha moltes paradoxes, la deixadesa londinenca a l'entorn dels blogs que no tenien bon manteniment va produir més víctimes que el 'terrorisme' o com en vulguem dir, recordo Senillosa que era un gat vell i comentava que segons com anaven les coses es passava de 'maleït terrorista' a 'passi, senyor embaixador'...

    ResponElimina
  4. un problema és etiquetar la violència, té més càstig la violència masclista que la que no ho és,per exemple, té més condemna matar criatures que matar vells, així és el mon, per desgràcia

    ResponElimina

  5. Si un guerriller guanya és un heroi i un patriota i si perd és un terrorista, aixó fa temps que està inventat. A Sevillonsa el vaig tractar fa temps, vaig estar tot un matí amb ell xerrant de moltes coses, va ser un dels testimonis que va venir amb mi a Vosté jutja. Em va semblar cínicament desencisat de la política, de tornada de tot, i un bon vivant, això si..
    Ara, si per pegar i amenaçar a un Guardia Civil et poden caure 60 anys, al Galindo quan li havia de caure? i quan li va caure de veritat? Aquesta solicitud de pena de la Fiscalia es miri com es miri, és un disbarat.

    ResponElimina
  6. No us fiqueu amb Viriato, que las legións romanas no eren germanetes de la caritat precisament.

    El concepte "terrorisme" ja comporta una explicació en si mateix, atacs indiscriminats per provocar el terror en la població civil.

    Aquets paios d´Alsasua tampoc son germanetes de la caritat. Tenen tota una estructura organitzada per tal d´assetjar als cossos de seguretat destinats a Navarra. I parlo amb coneixement del tema i del territori por questions personals.

    La condemna per pertinença a grup terrorista la tenan asegurada

    Ara. demanar seixanta anys de presò pels fets d`aquella pallissa als dos guardias, em sembla desproporcionat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. D'aixó em queixo, de la magnitud de la condemna solicitada pel fiscal, ja sé que els d'Alsasua no són angeletes, he vist assassinar a un alt comandament militar davant meu a San Sebastian, he vist l'odi visceral que hi havia al país basc en aquells temps vers tot el que fos espanyol, però el que va passar a Alsàsua no és terrorisme ni de conya, d'això del terrorisme ja se'n cuita sovint l'Estat Espanyol.

    Salut

    ResponElimina