Quan Carles Puigdemont va acceptar el càrrec de president de la Generalitat va posar dues condicions al seu partit. Una era que no li demanessin que fos el candidat perquè no pensava acceptar i l'altra va ser que no li canviessin el guió del full de ruta a mitja legislatura. I el PDECat ha intentat fer les dues coses.
Fa uns mesos, tant en privat com en públic, la vella guàrdia convergent i la nova cúpula van intentar que Puigdemont s'ho repensés i accedís a ser el cap de llista. En privat i en públic, visiblement molest, ell ho va rebutjar. També fa uns mesos van començar a sorgir veus al partit, el primer va ser Francesc Homs, que van defensar que, davant les dificultats evidents per celebrar un referèndum en condicions, una sortida alternativa era repetir un 9-N. O sigui, un succedani de consulta. Puigdemont també es va oposar de ple a aquesta possibilitat. El president ha insistit sempre que hi haurà urnes i que el resultat serà vinculant. Als que dubtaven --dins i fora del partit-- de les seves intencions, vol demostrar-los que anava de cara. i nomès un gol en pròpia porta pot fer que tot se'n vagi en orris.
El President Puigdemont, en l'acte d'ahir al vespre al Teatre Nacional de Catalunya, va parlar dels votants del NO, com sempre, el més oblidats del procés que estan desamparats pels uns i pels altres, en terra de ningú. El que puguin dir C,s el Pp o el PSc no té, com sempre, cap rellevància, diuen el que els hi marca el guió i no se sortiran ni un bri de la línia. A Madrid comencen a preocupar-se, però com continúen sense entendre res, reaccionen de manual, un manual tranuïtat i obsolet. Començo a pensar que el referendum es celebrarà, com sempre, encara que no s'hagi celebrat mai, i com sempre el Govern de Madrid intentarà per terra mar i aire evitar-ho, com s'ha afanyat avui a recordar la Ministra de Cospedal, i em temo que com sempre, en no haber entés res, es possible que Ceuta i Melilla a banda, acabin per perdre la última colònia que els queda, i com sempre es preguntaran com ha estat possible, i com sempre, arribaran a la conclusió que no tenen cap conclusió per explicar-s'ho. De tenir 'un impero donde nunca se ponia el sol', s'han quedat a la lluna de València, a les fosques, i encara no saben com ni per que, com sempre.