A l’Estratègia de Seguretat i Defensa d’Espanya, de la mateixa manera que a l’Estratègia Europea de Seguretat dissenyada per la UE, es defineixen els principals perills i amenaces a la seguretat, d’entre ells, el terrorisme, si fem cas al discurs oficial dels estats, l’amenaça més rellevant i urgent són els possibles atacs terroristes.
Però el terrorisme té una dificultat, no hi ha consens en la comunitat internacional sobre com definir-lo. Nacions Unides no ha estat capaç d’això, malgrat haver-ho intentat. Per una raó molt simple, perquè en situació de guerra o conflicte armat, en la lluita de la població per donar resposta a una agressió o ocupació estrangera, contra el colonialisme o contra un règim opressor que reprimeix els drets de la població, acusar els grups que practiquen la resistència armada de terroristes és inadequat, i molts estats s’han negat a ratificar una definició que negués el dret a rebutjar amb violència una agressió violenta. És l’anomenat dret a la defensa practicat per maquis, partisans i guerrillers als que no es pot acusar de terroristes, ja que seria tant com considerar a Che Guevara o Viriato com a tals.

Una altra cosa són els escrúpols morals i consideracions polítiques que es puguin tenir sobre els mètodes utilitzats per aquests grups armats. Aquesta mateixa prevenció és extensible a l’anomenat terrorisme d’Estat, practicat d’una manera o d’una altra per molts estats. Robespierre i Pinochet el van instal·lar com a política d’Estat i moltes accions practicades de manera il·legal des de les clavegueres de l’Estat podrien ser denominades com terrorisme. A Espanya, per exemple, els GAL.

Aquesta reflexió de Pere Ortega del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, és molt interessant i em remet a un cas actual: La Fiscalia de l’Audiència Nacional va presentar ahir un escrit d’acusació molt dur per als presumptes autors de l’agressió soferta per dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra), fets que el Tribunal Suprem ja va declarar que tenien caràcter terrorista. El fiscal José Perals sol·licita 62 anys i mig de presó per a un dels acusats i 50 anys de presó per a sis joves implicats en la pallissa, segons l’escrit fiscal. 
El ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per a cada un dels quatre delictes de lesions terroristes (un per cada agent i les seves respectives parelles) que atribueix a cada acusat. A més a més, a Ohian Ciordia li suma 12 anys i mig per amenaces terroristes, que fa una xifra total de 62 anys i mig de presó. Els sis processats que s’enfronten cada un d’ells a 50 anys de presó són Jokin Unamuno, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola i Iñaki Abad. Per a Ainara Urquijo, el ministeri públic sol·licita 12 anys i mig de presó per amenaces terroristes.

Tot i sent un acte condemnable, 62 anys de presó em sembla una barbaritat, com m'ho sembla sol·licitar 12 anys de presó per amenaces a la Guardia Civil, és una desmesura que nomès és pot donar en una dictadura democràtica com és l'espanyola, o una dictadura bolivariana que és el més semblant, sobretot tenint en compte que quan la Guàrdia civil ha amenaçat, assassinat o torturat a ciutadans, no ha rebut ni de lluny aquest càstig desmesurat.