ÚLTIMS ESCRITS - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - CULTURA - COSES DE LA VIDA

ELS PROVERBIS I LA FELICITAT


Els proverbis orientals solen ser una barreja de cinisme, abandó i resignació. Un d'ells molt emprat diu: "Els problemes no t'han de preocupar, si tenen solució ja s'arreglaran, per tant no et preocupis i si no la tenen com no hi ha res a fer, tampoc cal que et preocupis". Diu Eduard Punset que la felicitat és l'absència de por. Aquesta màxima més que cínica és d'una enorme vacuïtat i ambigüitat molt relativa. Absència de por ... a què? a morir, al sofriment dels altres, a problemes reals i concrets que no has d'esperar a que s'arreglin sols, si més no intentar tu de solucionar-los. Per cert que Punset ha reaparegut dient que vol votar l'1-O.
L'Espinàs no és gens amic dels aforismes i les màximes, diu que tendeixen a un enorme reduccionisme de la situació que pretenen definir, i té raó, és cert. 
Amb aquestes màximes que he citat tant la xinesa com la de l'Eduard Punset succeeix el mateix. No podem deixar podrir els problemes ni podem totalment pretendre ser feliços, felicitat que està reservada només als nens i als bojos (diuen), i ho reconeix Punset quan diu que possiblement quan va ser més feliç va ser dins l'úter de la seva mare.
Sartre per boca de Françoise a la Nàusea, deia que la felicitat és un instant fugaç, en què tot és al seu lloc, tot està bé. No hem de pretendre ser feliços, ni tan sols intentar-ho en un acte d'egoisme perniciós, sovint per als altres, deia Cioran que se sentia sempre infeliç i abominava de l'espècie humana de la qual només en salvaba la música, deia que el que sabia als 60 anys era el mateix que als 20 i que aquests quaranta anys no havien estat més que una pesada tasca de constatació. Potser Cioran volcaba cap als altres la seva pròpia frustració de qui ni tan sols és capaç d'estimar-se a si mateix. Succeeix que quan més es busca la felicitat més costa de trobar-la i potser, mentre la busquem, anem deixar escapar moments o circumstàncies semblants o molt properes a aquesta fugissera felicitat que perseguim. Potser per que la felicitat és en les coses petites, en aquells instants fugaços que deia Françoise, on tot és al seu lloc, on tot està bé. O com deia el periodista Vicente Hipólito cada dia durant anys a SER Alacant en acomiadar-se: háganme el favor de ser felices.

2 comentaris :

  1. Hay, es cierto, cierto reduccionismo en los aforismos, en los refranes y en proverbios que tomamos por orientales pero que en Occidente , y de otra manera, también se dan.
    Pero creo que es preferible, y con creces, el que describan una actitud de forma sintetizada a no tener que aguantar el barroquismo de de una crónica sudamericana.
    Si decimos : "Preocupado de que no le matara su enemigo principal le eliminó su enemigo secundario", estaremos de acuerdo de que es un lenguaje cínico, pero lo prefiero a : " El ser humano, ¿viste?, a vesses se preocupa de las cosas que que sussseden en lo principal de la vida ¿visste Che?, pero la boludes de la humanidad compartida hasse que las cosas que no son prioritarias, y por eso son secundarias, puedan tambien jugar en contra de uno, y assi el desstino acaba con nossotros ¿lo vesss?"

    En cuanto a tu segunda parte, me parece bien que Punset vote. Y que Pepito Grillo , no lo haga. Cada uno a lo que decía Sartre "estamos condenados a ser libres".

    Y sobre la felicidad, nada que decir. debe de ser como una meada de caballito de mar en medio del océano...o algo similar.
    Salut

    ResponElimina
  2. aixó de Punset és preocupant pel procés, pot venir del seu vot i no sabem si será per un si o per un no.

    salut

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes